Adversitats climatològiques, plagues i malalties, crisis de preus, veto rus i augment de costos; són els principals arguments per a tenir-se en compte
La major part de cultius i subsectors ramaders posseeix un índex de rendiment net que no s’adequa a la realitat / Demà ho traslladarà també a la Conselleria d’Agricultura en el transcurs d’una reunió
10 de febrer de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha presentat a la Delegació del Govern i als Ministeris d’Agricultura i Hisenda un complet informe perquè el Govern aprove reduccions fiscals per als diferents sectors agrícoles i ramaders de la Comunitat Valenciana que van patir al llarg del passat any multitud de circumstàncies d’extraordinària índole, des de climatològiques fins a crisis de preus o increment generalitzat dels costos productius. Demà es lliurarà també a la Conselleria d’Agricultura en el transcurs d’una reunió convocada a aquest efecte, a fi de que faça seues les peticions dels llauradors i ramaders valencians i les trasllade al Govern central.
El Ministeri d’Economia i Hisenda va publicar al novembre una Ordre amb les reduccions per a la declaració de la renda de l’exercici 2015, que correspon omplir enguany, i en la qual no es contempla cap reducció general de l’IRPF per al sector agrari de la Comunitat Valenciana excepte per al raïm de taula.
Per això l’informe de LA UNIÓ es basa en un informe de cada cultiu que posa de manifest que han ocasionat una reducció dràstica dels ingressos procedents de l’activitat agrària i que comporten la conseqüent disminució dels ingressos necessaris per a fer front a les inversions i despeses necessària per a seguir mantenint en actiu la seua activitat econòmica i empresarial.
Per tant es precisa una adequació dels índexs de rendiment net de les activitats agràries a la realitat econòmica del sector productor agrícola i ramader de l’exercici 2015. També es demana un augment de la deducció per despeses de difícil justificació per als llauradors i ramaders inclosos en el Règim d’Estimació Directa per l’increment dels costos productius. En sectors ramaders se sol•licita a més una reducció del rendiment net del 15% del preu dels pinsos i altres productes alimentaris necessaris. De la mateixa manera es reclama al Ministeri d’Agricultura la seua intermediació davant el d’Hisenda per a agilitzar la devolució de l’IVA doncs els actuals terminis són dilatats i causen problemes de liquiditat a les explotacions.
El principal problema climatològic del passat any va ser i segueix sent la falta de pluges i les elevades temperatures que han comportat entre altres coses la pèrdua en quantitat i qualitat de les produccions agrícoles i fins i tot pèrdua d’arbrat en secà, l’increment dels regs o del nivell de plagues. Però també hi ha hagut diverses pedregades o situacions de vents càlids que han minvat produccions i perjudicat la renda dels productors.
Altres causes de descens extraordinari de rendiment econòmic per als llauradors valencians el passat any és la pròrroga del veto rus. Alguns cultius sí han tingut ajudes però com a molt han servit per a pagar les despeses de recol•lecció i transport; però hi ha uns altres com el caqui o el magraner o el sector porcí en ramaderia que són els més afectats per aquesta barrera comercial i no estan contemplats com a beneficiaris de les ajudes compensatòries.
Els sectors ramaders tornen a ser els grans perjudicats en el tractament fiscal del Ministeri d’Hisenda i, concretament, els serveis de cria i engreix d’aus i porcs (règim d’integració ramadera) que tenen els índexs de rendiment més elevats del sector agrari. En aquest sentit, a més de l’increment de l’electricitat -vital per a la seua continuïtat- ha vist com les empreses integradores han reduït les entrades en les granges, la qual cosa ha comportat una evident disminució de la renda: menys ingressos i majors costos fixos. El porcí a més pateix les conseqüències del veto rus esmentat anteriorment.
En sectors com l’oví-caprí, boví i apicultura, la greu sequera ha provocat una disminució de les pastures i, en conseqüència, un major increment dels costos d’alimentació que no es contemplen en la tributació. En referència als productors de conill han experimentat pèrdues importants per uns preus durant tot l’any passat inferiors als costos de producció que marca el propi Ministeri d’Agricultura.
