Sol·licita una revisió de la política comercial vitivinícola que beneficia únicament als grans cellers i aposta per la millora de l’ordenació en lloc de per la unificació de les tres DO
El problema ho tenim en el preu doncs el viticultor de la CV és el que percep el preu més baix del raïm de tot l’Estat
8 de gener de 2016.- LA UNIÓ de Llauradors ha sol·licitat una reunió urgent amb la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, a fi de que intervinga i evite enfrontaments innecessaris en el conflicte suscitat entre les Denominacions d’Origen del Vi Utiel-Requena i Alacant amb la de València.
El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana no ha admès a tràmit el recurs contenciós que les DD.OO. d’Utiel-Requena i Alacant van interposar en 2011 contra el reglament i plec de la DOP València en el qual s’incloïen en aquesta última els municipis que formen part de les DOPs d’Alacant i Utiel-Requena. Aquestes dos DO presentaran recurs davant el Tribunal Suprem.
LA UNIÓ aposta com ha fet sempre per una millora de l’ordenació vitivinícola de la Comunitat Valenciana enfront d’una unificació de les DD.OO., doncs aquest tipus de decisions no beneficien a quasi cap agent del sector vitivinícola valencià, al contrari perjudiquen a la gran majoria de productors, cooperatives i cellers valencians.
L’oposició a la unificació de les diferents DD.OO. valencianes no es basa en un sentiment merament territorial, sinó que està fonamentat en arguments econòmics. La política comercial vitivinícola valenciana que va fomentar l’anterior equip de la Conselleria d’Agricultura basada, quasi exclusivament, en el comerç de grans volums de vi a orri, només ha beneficiat a uns pocs cellers molt grans que són els que més estan pressionant pel manteniment d’aquest model basat en la quantitat i no en la qualitat.
LA UNIÓ assenyala que s’ha incrementat el volum de vi exportat, però a costa de disminuir el valor del vi exportat, és a dir, s’augmenta el volum però sacrificant el preu. La Comunitat Valenciana té el preu d’exportació més barat de tot l’Estat espanyol i fruit d’aquesta errònia política comercial vitivinícola els productors de la Comunitat Valenciana són els que més barat cobren el raïm de tot l’Estat. Aquesta política comercial “low cost” només es pot mantenir si es paga poc pel producte.
Els pactes entre les diferents DD.OO. valencianes, per les quals les DOPs d’Alacant i Utiel-Requena podien transvasar a la DOP València fins a un 30% de la seua producció no han suposat cap increment del preu del vi, tot el contrari han col·locat al productor valencià en primer posició del rànquing de pitjor pagat de l’Estat i precisament és en la zona de la DO València on més hectàrees de vinyes s’han abandonat en els últims anys.
Aquesta política d’unificació de denominacions d’origen en el vi és contrària al que es fa en la resta de comunitats autònomes que en una aposta per la qualitat treballen en valor aquelles característiques pròpies que beneficien el posicionament dels seus vins en un món molt competitiu i cada vegada més exigent.
La disminució del consum avala aquesta afirmació. El consumidor cada vegada consumeix menys quantitat, però per contra, està disposat a pagar més per vins de qualitat, és a dir el futur del vi està en la qualitat i no en la quantitat i precisament aquestes polítiques antigues posen en perill el futur de la viticultura valenciana.
Per a LA UNIÓ no es tracta d’un conflicte de marques com es pretén fer creure, sinó d’un model vitivinícola que només beneficia als grans cellers de sempre en perjudici del benefici del conjunt del sector.
