En el que portem d’any han augmentat un 94% les intercepcions amb plagues des de Sud-àfrica
En només cinc anys s’han detectat més de 3.000 agents nocius a les fronteres europees que podrien afectar els cítrics Valencians
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “la Comissió Europea no pot esperar mes i ha de prendre mesures urgents i endurir els protocols d’importació amb mesures de control en origen, contingents, aplicació del tractament en fred i unificar criteris duaners. No és de rebut que no s’audite a aquells que no ho fan bé i posen en risc la seguretat vegetal de la citricultura europea”
18 de desembre de 2019.- L’última auditoria realitzada per la Comissió Europea per a avaluar el sistema sud-africà de certificació i control oficial de cítrics per a l’exportació a la UE data de juny de 2016, és a dir que han passat ja més de tres anys des de l’última, segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors.
Allí es concloïa que havien de millorar-se tant les inspeccions oficials en camp com les intercepcions internes a fi de reduir la probabilitat d’intercepcions de cítrics exportats a la UE.
En base les conclusions de l’auditoria, les autoritats fitosanitàries de la UE van realitzar al gener de 2017 unes recomanacions de millora del sistema de control i certificació sud-africà. Les autoritats competents sud-africanes, en aquest cas el NPPO (National Plant Protection Organisation) van proposar, per a garantir la disminució de partides amb agents nocius, diverses actuacions correctores.
La quantitat d’intercepcions no s’ha reduït des de 2016, malgrat els compromisos adquirits. Únicament en 2018 es van reduir les intercepcions, però en 2019 han tornat a incrementar-se en un 94%, tal com es pot veure en el següent gràfic:
Intercepcions de cítrics procedents de Sud-àfrica amb els principals agents nocius
| Phyllosticta citricarpa | Thaumatotibia leucotreta | Tephritidae(Díptero – mosca fruta) | Otras | TOTAL | ||
| Interceptaciones | Diferencia respecto año anterior | |||||
| 2005 | 10 | 16 | 1 | 1 | 28 | |
| 2006 | 34 | 3 | 3 | 0 | 40 | 43% |
| 2007 | 44 | 13 | 1 | 0 | 58 | 45% |
| 2008 | 72 | 3 | 3 | 4 | 82 | 41% |
| 2009 | 20 | 23 | 0 | 43 | -48% | |
| 2010 | 11 | 2 | 3 | 3 | 19 | -56% |
| 2011 | 34 | 5 | 4 | 1 | 44 | 132% |
| 2012 | 34 | 4 | 5 | 0 | 43 | -2% |
| 2013 | 36 | 3 | 1 | 40 | -7% | |
| 2014 | 28 | 20 | 5 | 1 | 54 | 35% |
| 2015 | 15 | 17 | 4 | 10 | 46 | -15% |
| 2016 | 4 | 12 | 5 | 0 | 21 | -54% |
| 2017 | 24 | 12 | 1 | 0 | 37 | 76% |
| 2018 | 2 | 14 | 1 | 17 | -54% | |
| 2019 | 9 | 21 | 1 | 2 | 33 | 94% |
| TOTALES | 341 | 201 | 39 | 24 | 605 | |
| % respecto total | 56% | 33% | 6,45% | 3,97% |
Font: Comissió Europea
L’amenaça per a la nostra citricultura per part de plagues de quarantena que podrien, fins i tot, fer desaparèixer el cultiu de cítrics en la Comunitat Valenciana és per tant molt elevada.
Referent a això Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, assenyala que “la Comissió Europea no pot esperar mes i ha de prendre mesures urgents i endurir els protocols d’importació amb mesures de control en origen, contingents, aplicació del tractament en fred i unificar criteris duaners. No és de rebut que no s’audite a aquells que no ho fan bé i posen en risc la seguretat vegetal de la citricultura europea”.
Rànquing intercepcions plagues en cítrics per països
Per països segons el gràfic següent, els cítrics procedents de Sud-àfrica són els que més intercepcions han tingut amb un 21% d’aquestes. l’Uruguai és el segon amb més intercepcions amb quasi un 16%. Les importacions uruguaianes de cítrics s’han de revisar amb lupa, ja que té una elevada taxa d’intercepcions en funció del poc nivell de cítrics que exporta. Altres països sobre els quals s’hauria de posar el focus són l’Argentina, la Xina i Bangladesh, que estan en les mateixes condicions que l’Uruguai, poca importació de cítrics, però molta intercepció.
Intercepcions per països dels principals agents nocius en 2019
| Nº | % | |
| Total | 154 | 100% |
| Sudáfrica | 33 | 21,40% |
| Uruguay | 24 | 15,60% |
| China | 21 | 13,60% |
| Argentina | 18 | 11,70% |
| Bangladesh | 18 | 11,70% |
| Túnez | 8 | 5,20% |
| Israel | 6 | 3,90% |
| Brasil | 5 | 3,20% |
| Indonesia | 5 | 3,20% |
| Zimbabue | 5 | 3,20% |
| Kenia | 4 | 2,60% |
| Swaziland | 3 | 1,90% |
| Ghana | 2 | 1,30% |
| Uganda | 2 | 1,30% |
Fuente: Comisión Europea
Dades globals i mesures
En els últims cinc anys (2015-2019), tal com es pot observar en el gràfic adjunt, s’han detectat un total de 3.081 agents nocius que han entrat a través de diferents productes i que podrien acabar o fer inviable la nostra citricultura. Per això des de LA UNIÓ, però sobretot que s’exigisca o revise, en tots els acords comercials de la UE amb tercers països, les inspeccions als països d’origen i els tractaments en fred per a tots els cítrics que arriben a Europa. “Ens juguem molt i a més els costos que s’haurien de suportar serien infinitament majors que els destinats a la prevenció posteriorment”, assegura LA UNIÓ.
Intercepcions dels principals agents nocius que afecten als cítrics valencians, independentment del producte en el que han entrat a la UE
| 2015 | 2016 | 2017 | 2018 | 2019 | 2015-2019 | |||
| Nº | % respecto total | |||||||
| Phyllosticta citricarpa | 125 | 36 | 33 | 54 | 58 | 306 | 9,9% | |
| Xanthomonas citri subsp. Citri | 19 | 11 | 13 | 11 | 54 | 1,8% | ||
| Thaumatotibia leucotreta | 296 | 147 | 141 | 368 | 165 | 1.117 | 36,3% | |
| Tephritidae (díptero – mosca fruta) | 365 | 293 | 179 | 202 | 242 | 1.281 | 41,6% | |
| Elsinoe fawcettii | 2 | 1 | 1 | 1 | 11 | 16 | 0,5% | |
| Coccidae | 6 | 3 | 2 | 8 | 19 | 0,6% | ||
| Pseudococcidae | 1 | 2 | 1 | 2 | 7 | 13 | 0,4% | |
| Insecta | 7 | 4 | 5 | 16 | 0,5% | |||
| Bactrocera dorsalis | 60 | 60 | 1,9% | |||||
| Phyllosticta citriasiana | 3 | 3 | 0,1% | |||||
| Ceratitis | 10 | 8 | 17 | 3 | 2 | 40 | 1,3% | |
| Xanthomonas axonopodis pv. Citri | 13 | 7 | 20 | 0,6% | ||||
| Xylella fastidiosa | 2 | 1 | 1 | 3 | 7 | 0,2% | ||
| Trioza eritreae | 6 | 6 | 2 | 3 | 17 | 0,6% | ||
| Diaphorina citri | 1 | 1 | 0,0% | |||||
| Bactrocera | 31 | 37 | 68 | 2,2% | ||||
| Totales | Nº | 854 | 525 | 421 | 702 | 579 | 3.081 | |
| Variación Respecto año anterior | -38,5% | -19,8% | 66,7% | -17,5% |
Font: Comissió Europea
LA UNIÓ proposa una sèrie de mesures per a revertir esta situació, entre elles les següents:
- Prohibició de la importació de cítrics procedents de zones amb plagues i malalties declarades de quarantena per la Unió Europea.
- Prohibició d’importació de cítrics de països tercers que tinguen autoritzat la utilització de matèries actives l’ús de les quals està prohibit a la Unió Europea.
- Els acords comercials han de contemplar l’obligatorietat que els països que exporten a la Unió Europea han d’assegurar l’estricte compliment de les normes fitosanitàries de la Unió Europea.
- Unificació a nivell comunitari dels criteris i normes d’inspecció fitosanitàries en frontera.
- Establir l’obligatorietat del tractament en fred per a les importacions de països tercers amb plagues de quarantena i segons els criteris que establisca la Unió Europea i no els que traslladen aquests països tercers.
- Per a una protecció efectiva dels consumidors, s’ha d’eliminar el nivell màxim de residus (LMR) predeterminat general per a pesticides de 0,01 mg/kg i establir-se en 0 mg/kg per als pesticides no autoritzats a la Unió Europea.
