Durant els pròxims set anys al camp valencià
LA UNIÓ de Llauradors i Ramaders denuncia, després de l’acord provisional per a la futura PAC aconseguit aquesta setmana en la reunió del Consell d’Agricultura i Pesca celebrat a Luxemburg sota la presidència portuguesa, que podria ser molt lesiu per al camp valencià en suposar la pèrdua d’aproximadament més de 138 milions d’euros fins a l’any 2027, prenent com a any base 2020 al ser l’últim amb dades definitives i entrar en vigor ja en l’actual 2021 la convergència.
S’estima per a Espanya una reducció d’entre el 1,9% (2021) i el 1,16% (2027) de les ajudes directes, cosa que significarà una retallada directa d’uns 138,5 milions d’euros en la Comunitat Valenciana entre 2021 i 2027, inclosa la reducció del 1,85% d’aquestes ajudes per a alimentar la reserva de crisi, que ja no retornarà els fons quan no s’utilitzen (uns 2,4 milions d’euros anuals durant el període entre 2023 a 2027).
A més d’aquesta retallada, l’organització creu que comportarà una pèrdua de competitivitat de les explotacions en la Comunitat Valenciana i menors rendes per als llauradors i ramaders, a part de no garantir que es tinguen en compte les peculiaritats de l’agricultura mediterrània com havia afirmat reiteradament el ministre d’Agricultura, Luis Planas, ni que les importacions complisquen amb els estàndards productius que la Unió Europea exigeix als seus propis productors.
LA UNIÓ considera que, tal com s’ha plantejat l’acord, amb els nous topalls del 25% per a ecoesquemes i el 35% del segon pilar a fins ambientals, es reforça molt més del que es deuria l’ambició verda de la PAC, la qual cosa suposa majors exigències per als llauradors i ramaders i, per tant, signifiquen uns costos de producció més alts. En aquest sentit, des de l’organització es recorda que la PAC ja era, abans de l’acord, la política europea que més contribució pressupostària realitza a l’objectiu climàtic.
LA UNIÓ també critica la inclusió de la condicionalitat social en la PAC de manera obligatòria a partir de 2025, ja que únicament aportarà més complexitat burocràtica al sistema quan ja existeixen sistemes en els Estats membres que garanteixen aquest compliment.
També assenyala, a més, que en la vigent PAC els mecanismes de regulació del mercat han funcionat de manera molt deficient en els casos de distorsions dels mercats i que no han donat resposta eficaç a les greus crisis que han patit, i encara pateixen, molts sectors. La Comissió Europea no ha sigut capaç d’establir cap mesura de distorsió de mercat en els
diferents sectors agraris valencians en crisis, malgrat tindre diners per a això. En aquest sentit, i a tall d’exemple, cal recordar la desastrosa campanya citrícola de fa tres anys, les reiterades crisis del sector de la fruita, la vinya, oli d’oliva, fruita seca i ramaderia.
L’organització valora que la pèrdua de competitivitat derivada dels majors estàndards ambientals i de tota mena als quals es condiciona la producció europea, situa als llauradors i ramaders en situació de desavantatge enfront d’altres potències agrícoles de tercers països, la competència deslleial dels quals s’afavoreix des de la mateixa Unió Europea a través de tractat i acords de lliure comerç, sense respectar els principis de reciprocitat ni exigir a les mercaderies importades les nostres mateixes normes.
Per a Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, “les rendes dels professionals del sector agrari haurien de provindre prioritàriament, no de les ajudes, sinó del mercat; però és que damunt les retallen les poques que rebem, ens imposen condicions que augmenten els nostres costos, desmantellen els mecanismes de regulació dels mercats i ens posen, per si tota la resta no fóra ja suficient, a competir en inferioritat amb tercers països”.
