La Unió Llauradora i Ramadera destaca que més del 74% dels llauradors i ramaders de la Comunitat Valenciana és major de 55 anys
El 50% d’ells té més de 65 anys, la qual cosa deixa un panorama preocupant en la continuïtat de la professió. Essencial a més per a la subsistència alimentària.
L’organització mostra la seua inquietud per un camp valencià en constant envelliment i demana polítiques que fomenten la incorporació de joves i el relleu generacional. Destaca a més que només el 8% té menys de 40 anys. A més, s’observa una tendència dels llauradors majors de concentrar-se en explotacions més xicotetes i de menys dimensió econòmica. Ja que el seu pes es redueix en termes de superfície (27%) i és la meitat en termes econòmics (20%). A diferència del que ocorre quan una explotació és dirigida per un llaurador jove o d’edat intermèdia.
LA UNIÓ creu que tot això fa pensar en les traves de la incorporació, amb unes ajudes que no funcionen en l’actualitat. Així mateix, demana que aquestes polítiques es modifiquen i es facen de veritat per als qui les reben ja que no és possible que els joves hagen d’esperar 3 anys per a cobrar-les. Amb una capacitat financera que no els permet fer més que malabars.
En aquest sentit, demana que es donen en dues fases: un 50% a la resolució de l’expedient i un altre 50% després de la justificació de la inversió. Igualment insisteix en el paper que juga la Comunitat Valenciana, podent emprendre les reformes que consideren oportú per a fer més justes aquestes ajudes.
Respecte a la PAC, insisteix en la importància que vaja dirigida als llauradors actius evitant que es diluïsca en qui no ho necessita per a la seua renda. És a dir tots aquells que demostren que més del 25% dels seus ingressos procedeixen de l’activitat agrària. En aquest sentit LA UNIÓ també proposa que les persones professionals menors de 40 anys acabades d’incorporar en la Comunitat Valenciana reben. Com a mínim, l’import mitjà estatal d’ajuda de pagaments directes de la PAC.
Més enllà de les ajudes, el negoci es troba en un 80% en el mercat. Pel que LA UNIÓ insta l’Administració a tornar a fer el camp rendible. Això podria fer-se amb una llei de la cadena alimentària que es complisca, definint la posició de domini. Prohibint la revenda a pèrdues, sancionant l’incompliment de terminis de negociació de contractes. Així com altres mesures encaminades a trencar amb la competència deslleial de països tercers.
“Si no hi ha suport el relleu generacional és impossible. Els joves aguanten 4 anys i es van”, comenten des de LA UNIÓ. “Si volem que seguisquen, cal posar-se a la feina i molt d’això és voluntat política”, afig.
La Comunitat Valenciana, a la cua del relleu generacional
D’acord amb el Cens Agrari 2020, l’últim disponible, el relleu generacional és un problema generalitzat en totes les CC.AA, encara que menys acusat a les regions del nord d’Espanya.
L’envelliment de la població agrària és un fet generalitzat en totes les regions, no obstant això, algunes d’elles, com Astúries o Cantàbria presenten una situació més alleujada, especialment en el cas d’aquesta última on els joves dupliquen la mitjana nacional (16%) mentre que els majors de 65 anys són el 21% del total de llauradors.
En l’extrem oposat se situa la Comunitat Valenciana amb més del 50% dels llauradors majors de 65 anys, seguida per Galícia, Comunitat de Madrid i illes Balears amb xifres pròximes també a la meitat.
El Ministeri ha convocat per a juliol un monogràfic sobre joves i relleu generacional per a establir les bases de millora, però, fins llavors – perquè seran reformes que tarden a entrar en vigor -, l’organització considera que la Conselleria d’Agricultura pot ja treballar perquè té suficients competències.
