LA UNIÓ insta a prendre mesures urgents perquè la Unió Europea exigisca als productes importats els mateixos estàndards fitosanitaris que demana ací als seus productors
Turquia va monopolitzar fins a agost el 87% de les alertes europees hortofructícoles per ús o excés d’alguns pesticides no autoritzats a la Unió Europea i no es fa res per evitar-ho
Les dades fins a agost del Sistema europeu d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) revelen que Turquia continua acaparant amb el 87% del total els rebutjos en fruites i hortalisses per contindre matèries actives no autoritzades a la UE o per observar Límits Màxims de Residus (LMR) superiors als autoritzats en l’àmbit comunitari, segons denuncia LA UNIÓ de Llauradors. Sobre les substàncies detectades la major part són per presència de Metil Clorpirifos o Clorpirifos, matèries actives prohibides en territori europeu.
De les 481 deteccions en fruites i hortalisses durant els primers huit mesos de l’any, 417 eren procedents de Turquia i 49 d’Egipte. De les 27 que hi ha hagut a l’agost, 18 provenien de Turquia, 6 d’Egipte i 2 del Marroc. Els cítrics són el cultiu amb major rebuig fins a agost, ja que d’aqueixes 481 intercepcions 203 eren citrícoles, la qual cosa suposa el 42% d’aquestes. Si ens circumscrivim al passat mes, 9 d’elles eren de cítrics, la qual cosa representa el 30%.
A la vista d’aquestes dades, LA UNIÓ de Llauradors insta a prendre mesures urgents perquè la Unió Europea exigisca als productes importats els mateixos estàndards fitosanitaris que demana ací als seus productors. Cal assenyalar que, després de les reiterades denúncies davant les alertes sanitàries detectades pel RASFF, la Comissió Europea va incrementar el mes de novembre passat la freqüència dels controls a les importacions turques. Concretament, va pujar al 20% la freqüència dels controls a realitzar en taronges, mandarines, clementines, wilkings i híbrids similars de cítrics i en les llimes, així com en pimentó i magranes procedents de Turquia. També es van augmentar els controls a altres productes com les avellanes fins al 20%, o els pistatxos i les fulles de parra fins al 50%. Per part seua, les aranges, malgrat les alertes, no van entrar en aqueix augment de freqüència de controls.
Aquestes mesures no han funcionat, els resultats són cada vegada pitjors i pese a l’incompliment sistemàtic de Turquia no es preñen noves mesures. Per això a principi de març LA UNIÓ va demanar ja a la Comissió Europea i al Govern d’Espanya el tancament de les importacions de fruites i hortalisses procedents de Turquia a través de sengles escrits dirigits a la DG Sante, responsable de les polítiques de la UE sobre salut i seguretat alimentària, i a la Direcció General de Sanitat de Producció Agrària del Ministeri d’Agricultura. “Mentre no es paralitzen les importacions turques, sol·licitem un augment de la freqüència dels controls físics i d’identitat fins al 50% per a totes les seues fruites i hortalisses i posar així mateix fi a l’asimetria aranzelària, ja que mentre Turquia exporta a la UE amb un aranzel del 20%, a Espanya se li aplica el 54% per a exportar a Turquia”, assenyala Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ.
Peris indica que “no és comprensible que els consumidors europeus puguen adquirir en els lineals de les botigues fruites i hortalisses importades amb uns estàndards de producció inferiors als nostres i damunt amb unes matèries actives prohibides pel seu possible potencial nociu per a la salut. La Comissió Europea hauria d’aplicar en els acords internacionals que subscriu amb tercers països els compromisos que marca l’estratègia De la granja a la taula quant a reducció de pesticides i fertilitzants”.
LA UNIÓ reclama que la Comissió Europea establisca protocols per a detindre la invasió de fruites i hortalisses importades amb productes prohibits per la seua perillositat. “Sembla prevaldre més l’estratègia geopolítica en matèria migratòria pactada amb el president turc Erdogan que la salut dels europeus. Se’ns va prohibir el Clorpirifos per ser possiblement cancerigen i gran part del que es rebutja conté aquesta matèria activa. Què ha de dir la comissària europea de Salut i Seguretat Alimentària sobre aquest tema?”, afirma Carles Peris.
