La Comissió de Cultura aprovarà els Honors i Distincions 2020 en la sessió del pròxim dijous
L’Ajuntament de València reconeixerà la labor del delegat d’Hisenda, Ramón Vilar, que va faltar el passat dia 11, amb el títol de Regidor Honorari a títol pòstum, que serà entregat als seus familiars previsiblement el pròxim octubre en el marc de l’acte de lliurament d’Honors i Distincions de la ciutat 2020 que es concedeixen habitualment amb motiu de la commemoració del 9 d’Octubre. La Corporació rendirà així homenatge a Vilar, membre del Govern Municipal des de 2015.
La Comissió de Cultura aprovarà este dijous els nomenaments de les persones i entitats que seran reconegudes amb els Honors i Distincions de la ciutat de València enguany. A més del regidor Vilar, la llista de reconeixements inclou els nomenaments com a Fills Predilectes de València dels periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), així com el defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí; seran nomenats Fills Adoptius de la Ciutat l’empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga. I, finalment, s’entregaran les Medalles d’Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d’Aliments, i el col·lectiu València en Bici.
El regidor Ramón Vilar, natural de València, i regidor d’Hisenda en exercici des de 2015, va morir el passat 11 de juliol. Estava al capdavant de la Delegació des del passat mandat, i havia format part dels governs locals de Ricard Pérez Casado i de Clementina Ródenas: de 1983 a 1987 va exercir els càrrecs de delegat del Servei d’Habitatge i Gestió del Sòl, i va ser president de la Junta Municipal d’Abastos; de 1987 a 1991 va ser delegat d’Ecologia, Esports i Joventut, delegat del Cicle Integral de l’Aigua i president de la Junta Municipal de Proveïments.
Des de 2015 ha sigut regidor delegat d’Hisenda, quart tinent d’alcalde, coordinador general de l’àrea de Participació, Drets i Informació i Defensa de la Ciutadania. A més, era membre del Col·legi d’Economistes, del Club de Encuentro Manuel Broseta, de l’Ateneu Mercantil de València, de FSP-UGT, i exercia de conseller del Levante UD, SAD. Tal com s’assenyala en l’expedient en el qual es proposa el seu nomenament com a Regidor Honorari, «Ramón Vilar estava exercint el seu càrrec de delegat d’Hisenda amb un saber fer, una professionalitat i una experiència que ha sigut reconeguda per tota la corporació, independentment del color polític, la qual cosa diu molt de la seua qualitat com a persona. València li deu molt pel seu tarannà dialogant, pel seu compromís polític des del temps de la dictadura i en la transició a la democràcia, i per ser un home pròxim i obert».
FILLS PREDILECTES
Els honors de Fills Predilectes de la Ciutat recauen enguany en els periodistes Vicente Vergara i María José Grimaldo (a títol pòstum), i en el defensor del Major de la Ciutat, José Pelegrí. Vicente Vergara, periodista i gestor cultural és un referent intel·lectual de la ciutat, «exemple de compromís social i cultural, i implicat des dels seus anys d’estudiant, en els moviments culturals urbans», com s’assenyala en la proposta. Activista i agitador cultural en la Universitat durant el franquisme (la qual cosa li va suposar una detenció, amb arrest i presó, en 1971), va fundar amb altres intel·lectuals el grup Studio. Ha sigut periodista, gerent i director de la Cartellera Túria, «la nau capitana de les persones que estimen el cinema».
El reconeixement al defensor del major de València, José Pelegrí, càrrec que ostenta de manera honorífica i altruista des de juny de 2009, reconeix la seua labor al capdavant d’este òrgan unipersonal creat en 2003 per a la defensa dels drets de les persones ancianes. En els últims quatre anys, el Defensor del Major ha atés més de 2.594 sol·licituds, des del compromís d’exercir d’enllaç i col·laboració entre l’Ajuntament i les persones majors, assessorament, informació, atenció i ajuda, en les relacions de les persones majors amb l’administració municipal i la resta d’organismes i entitats dependents. Cal tindre en compte que en estos moments hi ha a la ciutat 150.000 persones majors, que representen aproximadament el 17% de la població.
Finalment, es premia a títol pòstum la periodista María José Grimaldo García, morta al novembre de 2018, «per la seua la dedicació a la professió de periodista, que marca un punt important del treball periodístic a l’inici del segle XXI, a més exercit per una dona». En la seua trajectòria professional Grimaldo va exercir les seues funcions en la Cadena Cope, Canal 9, Cadena SER, Mediterrani TV, i durant més de 25 anys va ser part de l’equip del diari Las Provincias, on va ser subdirectora des de l’any 2012.
FILLS ADOPTIUS
Els títols de Fills Adoptius de la Ciutat recauen en l’empresari Silvino Navarro (a títol pòstum) i la compositora Ángeles López Artiga. Silvino Navarro Vidal, natural de Monòver, ha sigut president de l’Institut Social Empresarial (1964-1970), cofundador de la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) el 1977, i president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (1984-1985). En 1976 i 1982 va ser Premi a l’Exportació, i en 2017 se li va concedir la Distinció al Mèrit Empresarial i Social de la Generalitat.
La compositora Ángeles López Artiga (Massamagrell) és autora de més de 60 obres (des de lied a peces orquestrals, música de cambra i òpera, estrenades als Països Baixos, Espanya, Bèlgica, Àustria, Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Dinamarca, Rússia, Itàlia… ). A més, en la seua faceta de soprano, ha cantat en espais com la Berliner Philarmonie, Musikverein de Viena, Mozarteum de Salzburg, Palau de la Música Catalana, Palau de la Música de València, auditoris de Madrid, Stuttgart, Budapest, Moscou, Roma, Milà, Copenhaguen i Boston, entre altres. López Artiga ha sigut catedràtica numerària del Conservatori Superior de Música de València, i directora de l’Institut de Musicologia de la IVEI de la Generalitat, i és també autora de diverses obres de musicologia.
MEDALLES D’OR DE LA CIUTAT
Finalment, la Corporació condecorarà amb les Medalles d’Or de la Ciutat a la Policia Local de València, la Societat Esportiva Correcaminos, el Gremi de Forners i Pastissers de València, el Banc d’Aliments, i el col·lectiu València amb bici.
La Policia Local de València compleix els seus primers 150 anys d’existència. Va ser fundada en 1870 com a cos de Guàrdia Municipal. A partir d’este instant, i a través de diversos reglaments i ordenances, que es van donar als segles XIX i XX, la futura Policia Local va anar configurant-se com la institució més pròxima a la ciutadania de totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat. En la seua trajectòria destaca la creació, en 1928, de la Secció de Circulació, des de la qual va arrancar una progressiva modernització i augment d’efectius que l’han convertida en una de les més destacables d’Espanya. «La història de la Policia Local de València no és només l’actualitat de les quasi 2.000 persones que la integren, sinó també la història de les experiències de milers de guàrdies i policies que al llarg dels anys han sigut membres d’este col·lectiu, les tasques del qual han sigut reconegudes sempre per la ciutadania, i suposen una imatge que dona seguretat i tranquil·litat», segons assenyala l’expedient.
La Societat Esportiva Correcaminos, fundada el 1979, suma este reconeixement als nombrosos honors que ha merescut al llarg de la seua història per la seua labor (Medalla d’Or al Mèrit Esportiu de la Generalitat, Premi al Mèrit Esportiu de l’Ajuntament…), i constitueix una de les més importants societats esportives de la ciutat: ha sigut organitzadora de les grans proves atlètiques de València, consolidades al llarg de dècades, com són la Marató, la Mitja Marató i la tradicional Volta a Peu, «que han passat a formar part de l’imaginari de tota la ciutadania valenciana i també en l’àmbit internacional».
El Gremi de Forners i Pastissers de València, antic Gremi de Mestres Forners, (les primeres ordenances dels quals es remunten a l’any 1462), és un dels pocs que ha sobreviscut durant tants segles, i forma part inseparable del patrimoni cultural valencià i europeu. És una associació empresarial sectorial de la província de València, que ocupa a unes 4.500 persones, i agrupa quasi 1.000 empreses de forn i pastisseria a través de la Federació d’Associacions de Forn i Pastisseria de la Comunitat Valenciana (FAPPCOVA). El Gremi manté la seua presència institucional en organismes i entitats de les administracions autonòmica i local, i de la vida econòmica i social espanyola i valenciana.
El Banc d’Aliments de València, creat en 1994 a la Pobla de Vallbona, com a associació apolítica i aconfessional, sense ànim de lucre, forma part dels 55 bancs d’aliments que es compon la Federació de Bancs d’Aliments d’Espanya. El seu objectiu és que el major nombre de persones tinguen accés a l’alimentació, mitjançant les donacions d’empreses del sector agroalimentari, campanyes en supermercats, accions solidàries i subvencions i programes nacionals i europeus. Cada any distribueixen quasi 8.000 tones d’aliments en centres d’acolliment, residències, menjadors socials, associacions d’ajuda a les famílies, parròquies i institucions religioses, associacions de col·lectius desfavorits, així com en diferents punts dels carrers de València, mitjançant una xarxa de voluntaris que sobrepassa el miler de persones.
Finalment, el grup “València en Bici”, pertanyent a l’associació Acció Ecologista Agró, treballa des de 1990 com a organització ecologista d’activisme voluntari orientada a aconseguir que la bicicleta siga entesa per la ciutadania i les institucions com «una peça fonamental de la mobilitat i de l’organització del territori». «Durant les seues tres dècades d’història han contribuït a una comprensió de la ciutat més humana, més tolerant, més ecològica i més sostenible, amb contínues campanyes de conscienciació que han ajudat a crear una València més diversa i progressista», se subratlla en la proposta a la Comissió de Cultura.
