La trobada es va celebrar ahir dimarts 13 de març en el marc de les XIX Jornades Culturals i d’Esplai de l’escola d’adults del municipi
El divulgador científic, autor del llibre “Encara no és tard”, va donar als assistents algunes de les claus per a frenar les conseqüències d’aquest fenomen
Almussafes, a 14 de març de 2018. Ahir, dimarts 13 de març, a les 18.30 hores, l’ambientòleg i divulgador científic Andreu Escrivà va visitar el Centre Municipal de Formació de Persones Adultes d’Almussafes per a parlar sobre canvi climàtic, un acte emmarcat en les XIX Jornades Culturals i d’Esplai de l’escola d’adults de la localitat en el qual al voltant de 60 persones van conèixer de prop les causes de l’escalfament global i algunes pautes per a contribuir a detindre aquest fenomen. Escrivà, autor del llibre ‘Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic’, editat per Bromera, aposta per parlar més sobre el tema en la nostra vida quotidiana, reduir el consum de carn i de plàstics, traslladar-se a peu o amb bicicleta i evitar malgastar aliments.
El Centre Municipal de Formació de Persones Adultes d’Almussafes va rebre ahir dimarts 13 de març a la vesprada la visita de l’ambientòleg i divulgador científic valencià Andreu Escrivà, autor del llibre “Encara no és massa tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic”, obra en la qual desgrana els principals punts del fenomen del canvi climàtic i aporta alguns suggeriments per a intentar frenar-lo a temps.
L’acte, emmarcat en les XIX Jornades Culturals i d’Esplai del centre educatiu i al que van assistir més de mig centenar de persones, va estar presentat per Francesc Mesquita, professor titular de Biogeografia i Ecologia de la Universitat de València i director de la tesi doctoral del ponent.
Durant la seua exposició, Escrivà va assenyalar que “en el canvi climàtic no hi ha debat, tenim registres. No és una teoria. Les temperatures han augmentat, l’escalfament global és real”. En la seua opinió, “la pregunta no és si hi ha canvi climàtic, ni si som nosaltres els responsables. La pregunta és per què hem tardat tant a abordar un tema tan urgent, tan important i amb tanta transcendència per al futur”.
Malgrat que en les últimes dècades els països han anat implementant mesures legislatives per a afrontar aquest fenomen, l’ambientòleg considera que les decisions preses sobre aquest tema haurien de ser molt més ambicioses i lamenta que hi haja hagut “deixadesa per part dels governs, les empreses i les universitats al voltant d’aquesta qüestió”. “Pràcticament tot el que s’ha fet fins ara per a millorar la situació ha sigut gràcies a la labor de les organitzacions ecologistes”, assegura.
“Per què no parlem més de canvi climàtic?”
Tal com sostenen tots els experts, l’objectiu de la humanitat és evitar que la temperatura del planeta augmente en 2 graus centígrads durant aquest segle perquè si no ho aconseguim “perdem el control i arribarà un punt en el qual serà igual el que fem perquè no servirà de res”. Els objectius de l’Acord de París, assegura, “són bons, però les eines no, perquè amb elles la temperatura pujarà en 3 graus centígrads”.
No obstant açò, considera que la solució no solament està en mans dels governs sinó també en les de la societat. “Hem de ser nosaltres els que donem exemple, fer-ho com a inspiració perquè ho facen els altres i açò és possible parlant de canvi climàtic, que és el més transformador que hi ha per a parar-ho, més que separar els residus”, argumenta. “Per què no parlem més de canvi climàtic? Per què no escoltem música relacionada? Per què no connectem aquest tema amb les emocions? Per què no potenciem l’alfabetització climàtica?”, es pregunta.
Com frenar el canvi climàtic?
En la seua intervenció va destacar cinc accions amb les quals la societat pot contribuir a disminuir l’impacte d’aquest fenomen. A més de convertir la qüestió en tema de conversa en la nostra vida quotidiana, aconsella reduir el consum de carn, de plàstics i d’embalatges, evitar malgastar menjar, apagar les llums, ajustar l’aire condicionat, canviar les bombetes antigues per unes de menor consum i augmentar l’ús de la bicicleta, “amb el que a més guanyarem en salut”.
Així mateix, aposta per augmentar la formació de la comunitat educativa al voltant d’aquest tema perquè els professors puguen explicar-ho als seus alumnes i que les informacions relacionades amb el problema apareguen amb major freqüència en els mitjans de comunicació. Segons Escrivà, “fins ara s’han registrat pics de notícies en moments molt determinats, per la qual cosa hauríem de convertir aqueixos pics en una tendència perquè el canvi climàtic tinga molta més visibilitat”.
Per a concloure va llançar un missatge d’esperança. “Tenim entre 3 i 5 anys per a donar un gir perquè si no ho fem i en 10 anys no veiem els resultats ja no podré dir-vos que estem a temps”. “Sé que és complicat, però si ens comprometem podem”, va insistir. La qüestió, conclou, és que fins ara “ens havien presentat el canvi climàtic des d’una perspectiva equivocada perquè, per exemple, la gent hauria de saber que el que posem dins de la nostra cistella de la compra contamina més que el consum del nostre automòbil”.
Premi Europeu de Divulgació Científica
Andreu Escrivà és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat de València i actualment treballa en la Fundació Observatori del Canvi Climàtic de l’Ajuntament de València, a més de col·laborar en diversos mitjans de comunicació. Amb el seu llibre ‘Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic’, editat per Bromera, va obtenir en 2016 el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica, guardó que cada any concedeix la Universitat de València i l’Ajuntament d’Alzira en col·laboració amb Edicions Bromera.
