Nou Campanar, Ciutat Vella i Quatre Carreres són les zones de més incidència de COVID-19 i El Palmar registra “un augment significatiu”
La regidora de Cicle Integral de l’Aigua, Elisa Valía, ha presentat este matí en roda de premsa els resultats de l’anàlisi de restes de coronavirus en les aigües residuals de València, segons els quals “ens trobem en una fase estable” després de transcorregudes diverses setmanes des que es va iniciar el curs escolar. Així i tot, la regidora ha apel·lat a “la responsabilitat i l’esforç de la ciutadania, perquè en qüestió de propagació del virus, en un període de 7-10 dies” la situació pot variar. Per zones, Nou Campanar, Ciutat Vella i Quatre Carreres són les de major incidència de COVID-19 en l’última setmana. El Palmar “també ha registrat un augment significatiu”, per la qual cosa “estarem molt pendents”, si bé es tracta d’una àrea “geogràficament ben aïllada i es poden acotar prou bé les mesures que prenguem”.
Valía ha destacat com a “fita fonamental” en l’estudi de restes de coronavirus en les aigües residuals de la ciutat el 7 de setembre, “quan es va iniciar l’activitat escolar” i “s’iniciaven també moltes altres activitats”. “Hem estat molt pendents durant les dos setmanes posteriors de com es desenvolupaven les anàlisis i els resultats per vora la incidència i la propagació del virus”. En eixe sentit, l’edil ha assegurat que “ara mateix estem en una fase estable, ens trobem en una fase de certa estabilitat, dins que ens trobem en una fase de magnituds més altes, de valors més alts si tenim en compte des de l’inici de l’estudi”, que va començar a realitzar-se el passat 12 de maig.
Així, “la magnitud està sent relativament estable i, encara que tenim uns dies amb major incidència que uns altres, no podem dir que tenim increments espectaculars o significatius que suposen un indici que pot incrementar-se el nombre de PCR de la ciutat”. De fet, les dades de la Conselleria de Sanitat sobre PCR confirmats al municipi de València “reflectixen una situació similar a la que reflectixen les anàlisis d’aigües residuals”, per la qual cosa “ara mateix estem en un moment en què podem dir que la quantitat de PCR que es confirmen dia a dia estan estabilitzats, tenim uns resultats que almenys demostren un control de la situació”.
Tot i això, la responsable de Cicle Integral de l’Aigua ha posat l’accent que “és important que traslladem el missatge que en qüestió de propagació del virus, en un període de 7-10 dies podem tindre una situació descontrolada, encara que la tinguem ara controlada” i ha volgut “apel·lar als esforços que estem fent tots i totes en el nostre dia a dia, en les nostres activitats diàries per mantindre eixe control de la situació”.
ZONES PRIORITÀRIES
Entre el 18 i 24 de setembre, les zones de la ciutat amb major incidència de COVID-19 en aigües residuals són Nou Campanar, Ciutat Vella i Quatre Carreres. El Palmar “també ha registrat un augment significatiu”, per la qual cosa “estarem molt pendents”, si bé es tracta d’una àrea “geogràficament ben aïllada i es poden fitar prou bé les mesures que prenguem”. Elisa Valía ha apuntat que “estem també pendents dels sectors que tenen algun hospital, perquè podria desvirtuar evidentment els resultats”, i ha explicat que en estos moments “des del Cicle Integral de l’Aigua i l’empresa que està realitzant les anàlisis estem desenvolupant tota una metodologia per interpretar els resultats, que no sempre són fàcils”, ja que cal tindre en compte “la fisonomia de la mateixa xarxa de clavegueram, perquè hi ha algunes zones que tenen més cabal que unes altres i, per tant, un mateix valor en un punt i en un altre pot representar diferents coses”.
Una “de les potencialitats més importants” de l’eina de detecció de coronavirus en aigües residuals és la possibilitat de segmentar els resultats per zones. “Hem elaborat un plànol de la ciutat amb la sectorització que hem utilitzat i hem representat gràficament més fosc els barris, els sectors que més incidència tenen, i més clar els que menys, perquè es puga vore de forma molt ràpida com va evolucionant la incidència en tots els sectors de la ciutat”. A partir d’ara, “este és el tipus de gràfic que utilitzarem per comunicar-nos amb la ciutadania perquè sàpien quina és la situació en el seu context i perquè extremen les precaucions, perquè si bé València ara mateix, en l’escenari de tot el país, presenta dades relativament positives, això és a causa de l’esforç que estem fent tots i no podem deixar de fer els esforços que fem, perquè la situació pot canviar”.
EVOLUCIÓ DE LES DADES
Valía ha oferit una “visió general sobre l’evolució de les dades” sobre restes de coronavirus en les aigües residuals de València des que va començar a realitzar-se este estudi el 12 de maig. “En la desescalada teníem alguns increments en alguns dies, però més o menys es mantenia en un rang determinat, però a partir de meitat de juliol hem passat a altres magnituds de dades en el conjunt de la ciutat”. El “pic” del mes de juliol, “l’hem considerat, no un rebrot des del punt de vista epidemiològic, però sí un punt d’inflexió des del punt de vista del nostre estudi”.
Quant al mes d’agost, quan es va decretar el tancament de l’oci nocturn i la restricció d’horaris d’alguns establiments, “l’hem utilitzat per engreixar la maquinària del govern municipal per vore de quina manera es podia interpretar les dades i de quina manera era el més útil possible per a la resta de servicis de l’Ajuntament perquè pogueren prendre mesures o adaptar els seus protocols a escenaris futurs”. Així, “gràcies a algunes mesures que vam anar implementant es veu que si que vam aconseguir controlar l’augment significatiu d’agost, vam aconseguir reduir-lo a finals d’agost, una cosa molt positiva, ja que al setembre, al marge dels col·legis, s’iniciaven també moltes altres activitats, i per a nosaltres era molt important iniciar el mes de setembre amb uns nivells el més baixos possibles per poder tindre més garanties que eixe període s’anava a desenvolupar amb normalitat”.
