L’obra ‘Lichtstrahl 1’ pretén ser un raig d’esperança enfront de l’actual situació de pandèmia que amenaça al món
El compositor i director d’orquestra Nacho de Paz (Oviedo, 1974) s’ha alçat, per la seua obra Lichtstrahl 1 (en valencià, feix de llum), amb el I Premi Internacional de Composició SGAE – CullerArts per a violí, convocat per la Societat General d’Autors i Editors (SGAE) amb el propòsit d’estimular la creació de noves composicions per a violí i reconéixer la tasca dels seus creadors. En esta línia, la peça guanyadora serà obra d’obligat estudi i interpretació per a tots els concursants en la fase eliminatòria de la III edició del Concurs Internacional de Violí ‘CullerArts’, organitzat per l’Ajuntament de Cullera. El certamen se celebrarà el mes de setembre i en breu eixirà la seua convocatòria oficial. A més, el compositor Nacho de Paz formarà part del jurat del certamen i rebrà un premi en metàl·lic dotat amb 2.000 euros.
“Normalment no componc; de fet, portava deu anys sense fer-ho, però la pandèmia em va donar l’oportunitat de tornar a escriure perquè tenia temps lliure. Supose que ser director d’orquestra em permet conéixer molt bé el treball d’uns altres i aprendre moltíssim, alguna cosa que he incorporat en les meues noves composicions”, va explicar el passat 4 de març, en rebre el guardó del I Premi Internacional de Composició SGAE – CullerArts per a violí de mans del president de la SGAE, Antonio Onetti.
Lichtstrahl 1 es va imposar sobre les altres 36 obres presentades al certamen amb el suport de tot el jurat, integrat per Cecilia Bercovich (intèrpret de violí i viola), Ferrer Ferran (compositor, director d’orquestra i membre del Consell Territorial de la SGAE de la Comunitat Valenciana) i Cristóbal Soler (director artístic i musical de ‘CullerArts’).
Per a l’autor d’Oviedo, este guardó ha suposat un “gran estímul per a continuar component. Estic molt content. D’altra banda, sóc conscient que els participants en el concurs de violí en el qual s’interpretarà la meua peça tenen tots els anys un nivell altíssim i això suposa un enorme al·licient per a qualsevol compositor”, explica. L’obra Lichtstrahl 1 té el seu origen en el període de restriccions sanitàries provocades per la pandèmia de la Covid-19 i va ser escrita a la tardor de 2020 a Viena (Àustria), on Nacho de Paz es trobava preparant els assajos per a participar en el prestigiós festival de música contemporània Wien Modern. Així, enmig “d’esta estranya situació”, apunta, després de set mesos de cancel·lacions i confinament, el compositor es va llançar a escriure l’obra. “Havia llegit en internet la notícia de la convocatòria del concurs i, de sobte, entre assaig i assaig, em vaig trobar component una peça per a violí, de forma molt ràpida i impulsiva, amb molta il·lusió”.
Convé apuntar, en eixe sentit, que durant les dues últimes dècades Nacho de Paz ha centrat el seu treball en la direcció d’orquestra, com a principal director convidat de l’ensemble de música contemporània vienés PHACE i en les seues múltiples col·laboracions amb nombroses orquestres nacionals i internacionals. “Vaig estudiar Piano i Composició i, de fet, fa anys vaig guanyar tres importants certàmens internacionals de composició; encara que, en els últims vint anys la vida em va portar més pel camí de la direcció. Per això, guanyar el I Premi de Composició SGAE – CullerArts per a violí és molt estimulant, com tornar a sentir eixa flama de la composició que sempre havia tingut ací”, diu l’autor. I afig: “No obstant això, considere que la composició és fonamental per a dirigir bé, i a l’inrevés. Totes dues facetes es nodreixen una de l’altra”.
A propòsit de l’obra Lichtstrahl 1
A grans trets, el mateix Nacho de Paz defineix Lichtstrahl 1 com una obra “melòdica i espiritual, i alhora tímbrica. Una obra que desitja transmetre una certa esperança per a eixir d’aquesta situació actual en la qual ens trobem”. Per a això, l’autor es va inspirar en l’espiritualitat de dues personalitats femenines de l’àmbit musical i intel·lectual del món antic: Hildegard von Bingen (segle XII) i Kassia (segle IX).
“En tots dos casos, la seua creació poètica i artística està íntimament lligada amb l’experiència mística. Les dues exhibeixen una personal ornamentació orientalitzant de les maneres gregorianes i empren registres particularment aguts en les seues composicions. Els últims estudis han vinculat d’una manera científica estes exigents línies melòdiques del cant amb xicotetes alteracions en el flux d’oxigen que elles descrivien com a vivències d’epifania o inspiració divina”, comenta l’autor. “A través d’una transliteració d’emocions, l’obra explora els espectres acústics de cadascuna de les notes que integren una línia vocal imaginària. D’esta manera, s’estableix una analogia entre la física del so i la de la llum suggerint un símbol d’esperança”, conclou.
A propòsit de Nacho de Paz
Particularment reconegut per la seua especialització en la música dels segles XX i XXI, el treball de Nacho de Paz en el repertori experimental de nova creació és de referència a Espanya. Titulat superior en Piano i Composició, ha sigut guardonat amb els Premis Internacionals de Composició Joan Guinjoan (2002), Luigi Russolo (2003) i SGAE d’Electroacústica (2004). Es va especialitzar en Direcció d’Orquestra amb Arturo Tamayo i Pierre Boulez. Becat pel govern alemany i elegit director musical pel Ensemble Modern, va realitzar un Màster en Música Contemporània en la Universitat de Frankfurt (Alemanya).
Ha dirigit la major part de les orquestres espanyoles i de les agrupacions internacionals especialitzades en repertori actual. Ha realitzat prop de 400 estrenes mundials, a més de gravar per a televisions com DF, ART, HR, ORF-1 i TVE, i publicar 14 CDs i Dvds.
Actualment, Nacho de Paz és el principal director convidat de PHACE a Viena. Recents i pròxims compromisos inclouen col·laboracions amb el Teatre Real, Wiener Konzerthaus, ART TV, Orquestra Simfònica de Bilbao, Ensemble Recherche, Aspekte Festival Salzburg, Elbphilharmonie Hamburg, Kampnagel Hamburg, Barbican Centre London, Philharmonie Luxembourg, Berliner Festspiele, Wien Modern, Alte Oper Frankfurt, Oper Graz, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Teatre de la Maestranza i Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya.
