La Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana ha emés una resolució referent a l’inici de l’expedient per tal de declarar Bé d’Interés Cultural el “lloc històric” Paratge de Pintarrafes i l’ermita de Sant Bernat, Maria i Gràcia, en dit emplaçament.
L’expedient es va iniciar el 31 de març de 2020, promogut per la Confraria dels Sants Patrons de Carlet, i comptà des del principi amb l’adhesió de l’ajuntament carletí. La Confraria presentà una memòria que tenia per objecte «demostrar que constitueix un lloc històric amb un monument amb senyes d’identitat d’una comunitat que transcendeix la materialitat i són un testimoni de la seua contribució a la cultura universal», i en la qual van participar els professors de la Universitat Politècnica de València Jordi Hervàs, Jorge García Valldecabres i Luis Cortés.
Actualment, l’ermita de Sant Bernat està catalogada com a Bé de Rellevància Local, igual que l’església de l’Assumpció, l’Estació del Tren que va dissenyar Francisco Mora en 1925 i uns retaules ceràmics disseminats per el nucli històric i el cementeri.
Ara s’inicien els tràmits per tal de declarar l’ermita de Sant Bernat com a Bé d’Interés Cultural, que seria el primer d’esta catalogació a la ciutat.
Pintarrafes i l’ermita tenen molts punts a favor per a ser declarats BIC: des del punt de vista arquitectònic, tal com indica la Universitat Politècnica de València, l’ermita té un trets particulars que la fan única i irrepetible al llarg de tot el territori cristià. A més, es tracta d’un lloc històric, vinculat a la vida de sant Bernat, una persona que va ser un diplomàtic, ambaixador del rei Llop, la persona de màxima confiança de la taifa mora de Balensiya, encarregat de pactar la pau amb els territoris cristians, de ser l’interlocutor vàlid davant de Ramon Berenguer IV. I també, des d’un punt de vista etnològic, perquè és un exponent d’una forma de vida, un sentiment i unes tradicions. Per no oblidar la importància que podria tindre un xicotet jaciment arqueològic inventariat per la Conselleria de Cultura, amb un muret i paviment d’orígens romans.
