Tal com va establir la Unesco, fa hui sis anys, el patrimoni cultural no es limita a monuments, ninots i col·lecció d’objectes, també les mascletades, la música, la indumentària i en general les tradicions o expressions vives heretades dels nostres avantpassats i transmeses als nostres descendents.
El títol va suposar un reconeixement sense precedents de la festa major de València, un impuls per al turisme de la ciutat i l’economia de tots els sectors implicats en ella. Els valors estètics de la festa i els seus rituals heretats de generació rere generació, han aconseguit que les Falles pertanguen a tots els territoris del món, sumant-se a altres dos béns de la ciutat de València , la Llotja de la Seda i el Tribunal de les Aigües, reconeguts per la UNESCO en 1996 i en 2009, respectivament.
Cal recordar que les Falles Valencianes, són expressió viva i popular d’un poble, són festes d’origen veïnal, sorgides i perfeccionades a través del temps, com a manifestació artística, cultural, satírica i com a expressió festiva singular.Les falles any rere any s’alcen als carrers de molts pobles de la Comunitat Valenciana, com a exemples de riquesa patrimonial, de tècniques artesanals, de formes d’organització, amb un cúmul de festejos, actes i aspectes associats a la indumentària, la música, la gastronomia i la pirotècnia.
