Més de 7.100 persones al mes visiten la mostra, que recull peces recuperades en excavacions arqueològiques a València
La mostra “Renàixer. Darreres restauracions de les troballes arqueològiques a València” que oferix el centre arqueològic de l’Almoina ha rebut vora 43.000 visitants des que es va inaugurar el passat 1 de març, això és, una mitjana de més de 7.100 persones al mes. L’exposició, prevista inicialment per a un semestre, s’ha prorrogat fins el 30 de setembre per l’afluència de públic.
En ella es recullen 63 peces recuperades en diverses excavacions, que abasten des de l’època romana fins el segle XX. Es tracta d’objectes que, segons la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, “van quedar soterrats i oblidats en el subsòl i ara tornen a “renàixer” gràcies als professionals de l’arqueologia i la restauració que els han retornat part de l’esplendor que van tindre en el passat”.
Qui estiga interessat a conéixer el patrimoni arqueològic municipal a través de “Renàixer”, pot acostar-se a la sala d’exposicions temporals de l’Almoina fins el pròxim 30 de setembre, últim dia que estarà oberta al públic. Durant els mesos que ha estat activa, “han suscitat gran interés les troballes recuperades en diverses excavacions de València al llarg de molts anys d’activitat arqueològica i que ara es presenten al públic després d’un escrupolós procés de restauració”, segons ha apuntat Glòria Tello.
Organitzada per la Secció d’Investigació Arqueològica Municipal (SIAM) i comissariada per l’arqueòloga i investigadora Pau Armengol Machí, la mostra presenta 63 objectes fabricats en diversos materials (ceràmica, pedra, fusta, vidre, os treballat i metall), que abasten des de l’època romana fins el segle XX. Es poden trobar ceràmiques procedents de les necròpolis del carrer de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de l’avinguda de la Constitució, llànties recuperades al carrer del Salvador i també a l’Almoina, o una xicoteta figureta femenina de fang apareguda al carrer de Palomar.
D’època andalusina hi ha ceràmiques, tant de cuina com de vaixella de taula, estes últimes decorades en verd i manganés, alguna d’elles amb inscripcions en àrab. És el cas de la safa de la plaça del Marqués de Busianos, on es pot llegir “Confia, tindràs bastant”. Així mateix, es poden vore gerretes decorades amb la tècnica de corda seca parcial i esgrafiat, com les de l’excavació dels carrers d’Eixarchs i Valeriola, a l’antic raval de la Boatella, en l’entorn del Mercat Central.
Dels segles XIV i XV són dos exemplars ceràmics decorats en verd i morat, un de Terol i l’altre valencià, als quals s’unixen dos peces relacionades amb la producció de les anomenades formes de sucre. Pel que fa als segles XVII i XVIII, es pot contemplar un repertori de ceràmiques, que van des d’importacions italianes de Faenza i de la Ligúria, fins a elaboracions de Terol en verd i marró, i valencianes, de reflex metàl·lic i policromes.
En vidre i os treballat s’han recollit utensilis de caràcter més personal, com ara ampolletes de vidre, agulles d’os, una pinta d’ivori o una enclusa per esmolar falces. De metall hi ha restes d’armes, com una punta de javelina i una llança de ferro d’època baixmedieval, així com una pistola i un revòlver de les primeres dècades del segle XX.
S’han incorporat també tres troballes procedents del Monestir de Sant Vicent de la Roqueta, concretament dos bigues de fusta policromades del segle XIV, i una escultura d’un Jesuset de marbre blanc, pertanyent a l’altar d’una de les seues capelles. A tot açò s’ha d’afegir un xicotet fragment de teixit realitzat amb fil d’or del segle XI provinent del sudari d’un enterrament del panteó dels reis musulmans de Balansiya, recuperat en les excavacions de l’Almoina.
Tots els objectes de la mostra s’han reunit en un catàleg, on també es pot seguir l’explicació dels processos emprats en la seua
