L’exposició ‘Ruta gràfica. El disseny del so de València’ reuneix l’imaginari sorgit entorn dels clubs emblemàtics dels anys 80 i 90
La mostra indaga en l’inici del moviment en l’escena ‘underground’ i el seu desenvolupament fins a convertir-se en un fenomen de masses amb València com a epicentre
L’Alberto Haller, Antonio J. Albertos i Moy Santana, i el director general de ‘València, capital mundial del disseny 2022’, Xavi Calvo, han presentat als mitjans l’exposició ‘Ruta gràfica. El disseny del so de València’, que s’inaugura el dijous 3 de març en l’IVAM‑Centre Julio González.
“‘Ruta gràfica. El disseny del so a València’ reuneix part de l’univers contracultural que sorgeix a principi dels huitanta des de l’escena ‘underground’, i que es va desenvolupar fins a derivar en un moviment únic”, ha explicat Nuria Enguita. “Aquest moviment va generar una estètica particular fins al punt que algunes imatges associades a la ‘Ruta del Bakalao’ s’han convertit en autèntiques icones populars, plenament transversals i que transcendeixen generacions i territoris”.
Comissariada per Antonio J. Albertos, Alberto Haller i Moy Santana, la mostra reuneix 132 cartells, 86 ‘flyers’ i dues pel·lícules documentals que inclouen entrevistes amb els protagonistes: artistes, impressors, promotors, gestors. “Es tracta de persones procedents de molt diversos àmbits que confirmen que el disseny gràfic vinculat a la ‘Ruta’ es va caracteritzar per la mescla de sabers, com ho era també l’època”, va matisar la directora de l’IVAM. Com escriu el dibuixant Paco Roca en el pròleg del llibre que acompanya la mostra, “dibuixants de còmic que creaven portades de discos, músics que col·laboraven en fanzins, modistes que dissenyaven cartells…”.
Dibuixants tan coneguts hui en dia com Mariscal, Miguel Calatayud, Sento Llobell, Micharmut, Daniel Torres, Manel Gimeno o Ramón Marcos, integrants de la denominada Nova Escola Valenciana de Còmic, van dissenyar cartells per a aquestes sales en els anys huitanta. Al costat d’ells, la mostra inclou peces d’altres creadors reconeguts com Paco Roca. “Però també ens hem trobat en molts casos cartells signats amb pseudònim, nom de pila o directament sense signar, l’autoria dels quals ha sigut impossible esbrinar”, va afegir-hi Enguita.
El col·leccionista Moy Santana ha narrat la gènesi del projecte. “La idea sorgeix quan decidisc digitalitzar una col·lecció de més de dos mil ‘flyers’ durant el confinament i descobrisc que molts d’aquests estaven signats per noms molt coneguts”. El resultat és un llibre i una exposició que resumeixen “una xicoteta part del procés d’investigació dut a terme”, segons l’historiador Antonio J. Albertos.
L’exposició dedica un apartat al disseny gràfic generat per la discoteca ACTV. Una imatge creada pels dissenyadors Quique Company i Paco Bascuñán, procedents de La Nave, que es va acabar convertint en la imatge icònica de la ‘Ruta’. L’última part està dedicada als anys noranta, quan el treball de confecció de cartells es va mercantilitzar, i en moltes ocasions eren les mateixes impremtes les que s’encarregaven de crear aquests materials.
Sobre l’estigma associat a aquest moviment, Alberto Haller ha destacat que “‘Ruta del Bakalao’ és el nom que es va encunyar quan es massifica”. En aquest sentit, ha destacat la importància de “fer valdre el disseny gràfic lligat a l’escena de clubs dels anys huitanta i noranta i l’esplendor creativa que es va desenvolupar amb noms tan importants del món de la il·lustració i el disseny”.
Xavi Calvo, director general de ‘València, capital mundial del disseny 2022’, ha subratllat també la importància de narrar el relat gràfic de la ‘Ruta’. “El disseny valencià s’ha contat malament o no s’ha contat”. L’exposició forma part del programa oficial de ‘València, capital del disseny 2022’ i s’acompanya d’una publicació editada per Barlin Libros, fruit de més d’any i mig d’investigació.
“S’ha parlat molt de la ‘Ruta’… Però l’apartat gràfic és ara el protagonista, ací, en l’IVAM. Crec que és important reconéixer aquestes imatges, el treball que van fer els dissenyadors i il·lustradors en la creació de l’estètica de tota una generació. La seua contribució va ser fonamental perquè València, junt amb altres ciutats de l’Estat espanyol, fora un lloc on la creativitat i la festa van explotar després d’una llarga dictadura”, ha conclòs Nuria Enguita.
Més informació de noticies al nostre Periòdic Valencià
