Ubicades al segon pis del Palau de la Generalitat, representen la ratificació del Tractat del Consolat del Mar
L’Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació (IVCR+i) està restaurant les pintures murals d’estil cubista sobre el Tractat del Consolat del Mar del pintor José Vento al Palau de la Generalitat Valenciana.
En 1951, el pintor José Vento Ruiz (València, 1925 – Madrid, 2005) va realitzar una decoració mural per al vestíbul del segon pis del Palau de la Generalitat, edifici representatiu de l’arquitectura civil del gòtic valencià del període foral, que des de 1931 està declarat bé d’interés cultural.
La temàtica del mural està relacionada amb la ratificació del Tractat del Consolat del Mar, encara que representat amb una estètica moderna d’acord amb les línies cubistes i de nova figuració imperants en l’època.
En el mur més longitudinal, i en el centre de la composició, se situa el rei Pere III, assegut en un tron davall d’un dosser amb les armes de la Corona d’Aragó, concedint en 1283 el privilegi a la ciutat de València de posseir el Consolat del Mar.
Al costat d’ell, diversos personatges de la cort, comerciants i navegants, mentre que un personatge li mostra el llibre que conté la jurisprudència mercantil per la qual s’ha de regir aquesta institució.
En un altre mural es veu la taula on s’ha ratificat el tractat, amb el blasó de la Corona d’Aragó en el seu front, expressat mitjançant l’abraçada entre dos comerciants o navegants davant d’un mural, o sòl, d’alfardons blancs i blaus, que tenen per motiu decoratiu un vaixell i unes aigües en clara al·lusió al tema proposat.
En el tercer mural uns altres comerciants mostren orgullosos als navegants el llibre que recull les lleis per les quals es regeix el comerç mercantil dels valencians en època foral, igualment disposat davant del panell d’alfardons anteriorment descrit.
La primera intervenció que s’ha fet ha sigut l’eliminació del paper japonés amb què estaven cobertes les pintures. Per a això s’han realitzat els test necessaris per a identificar el producte i el sistema d’eliminació més idoni. El paper japonés s’ha retirat aplicant aigua tèbia utilitzant brotxes blanes i esponges naturals.
Quan s’ha eliminat tota la capa de paper, s’ha detectat la presència de nombroses taques de brutícia molt adherida i que afecta tota la superfície dels tres panells, la qual cosa ha motivat que se n’inicie un procés de neteja.
En l’actualitat s’està treballant en la fase de neteja de les pintures amb l’objecte d’eliminar totes aquestes restes de brutícia adherida. Abans d’iniciar el procés de neteja, a fi de determinar el producte i sistema d’aplicació més idoni, s’ha fet el test de solubilitat que ha identificat l’alcohol etílic i l’acetona com els dissolvents més apropiats per a eliminar la brutícia present, que estan sent aplicats amb hisop.
Una vegada finalitze el procés de neteja, es procedirà amb l’estucat de les llacunes i la reintegració cromàtica de les parts que falten.
