“La Torre Aledua de Llombai necessita d’una ajuda d’emergència per a poder sobreviure i en cas de no realitzar-se temem per una ensulsiada imminent que acabe amb segles d’història”. En dites dramàtiques termes s’expressa l’alcalde de la localitat, José Forés, qui en els últims mesos s’ha posat en contacte amb diverses administracions valencianes per a poder rebre la subvencions necessàries per a escometre una reforma i consolidació integral de la torre que va adquirir la localitat per a la seua protecció. Un bé històric i cultural que amb el pas dels anys ha anat degradant-se i que l’Ajuntament no està disposat a veure desaparéixer però que precisa de la capacitat econòmica d’administracions superiors que han d’eixir al seu rescat. No obstant això, i segons denúncia l’alcalde, les diverses consultes realitzades tant a la Diputació com a la Generalitat Valenciana han acabat amb la mateixa resposta: no existeixen fons previstos per a aquesta consolidació, per la qual cosa es tem que no es puga realitzar una actuació d’emergència i es veu perillar el futur d’una construcció que es va edificar allà pel segle XII i que fins l’any passat va ser patrimoni familiar privat fins que l’Ajuntament va decidir invertir fons propis per a la seua adquisició. “La Diputació, la Generalitat i fins i tot el Ministeri han d’aportar fons per a assegurar el futur de la Torre Aledua de Llombai perquè és un patrimoni de tots i per què parla de la nostra història, de qui som. No poden deixar només a un ajuntament humil com el de Llombai que a més ha realitzat una inversió fortíssima per a assegurar les possibles obres. Ara és el moment que la Diputació, la Generalitat Valenciana i el Govern d’Espanya aporten fons perquè aquest bé patrimonial puga ser gaudit en els segles esdevenidors”, addueix Forés.
El castell de Aledua és una fortalesa del segle XII situada sobre un pujol a l’esquerra del riu Magre i a uns quatre quilòmetres a l’est del nucli urbà, en el despoblat de Aledua. De planta rectangular, compta amb una torre situada en el centre, de tres altures i soterrani, construïda en tapial sobre basament de maçoneria. La torre té una base quadrada de 7,3 per 7,3 metres i una altura aproximada de 16,5 metres sobre el terreny circumdant. És molt similar als altres castells àrabs d’aquesta part de València, casos dels quals es poden observar a la Torre Muza a Benifaió, la Torre Espioca, la d’Almussafes i altres. Uns magraners silvestres abandonats al voltant del castell donen fe de la construcció d’aquesta talaia-fortalesa pels àrabs, ja que van ser ells, precisament, els que van introduir el cultiu de magraners en la península ibèrica. De fet, el topònim deriva de l’àrab العدوة (al-ʿidwa) «la riba [d’un riu]». La seua primera referència documental ve del Lliure del Repartiment, de 1238.
