Ja existeix document escrit que formalitza la compra per part de l’Ajuntament de Llombai de la Torre Aledua, fortalesa àrab construïda a la fi del segle XII. Diversos representants del consistori (entre els quals es trobava l’alcalde, José Forés) es van reunir amb els propietaris de l’edificació històrica per a formalitzar el compromís de compra, que es liquidarà en diversos anys per a facilitar el tràmit a l’administració local i així permetre la transacció sense haver de subscriure cap crèdit de finançament. “Va existir en tot moment una magnífica sintonia perquè s’entén que el millor per a una de les obres arquitectòniques més importants de Llombai passa per la protecció que se li pot donar des de l’àmbit públic. Este és un moviment històric per a la nostra localitat després de dècades en les quals es volia adquirir el Bé d’Interés Cultural”, va manifestar l’alcalde. La torre es troba en l’actualitat en estat de conservació defectuós i és per això que la primera voluntat de l’equip de govern és reunir-se amb les autoritats competents tant de la Generalitat Valenciana com de la Diputació de València per a escometre una reforma estructural del patrimoni arquitectònic i assegurar així el seu futur.
El castell de Aledua és una fortalesa del segle XII situada sobre un pujol a l’esquerra del riu Magre i a uns quatre quilòmetres a l’est del nucli urbà, en el despoblat d’Aledua. De planta rectangular, compta amb una torre situada en el centre, de tres altures i soterrani. La torre té una base quadrada de 7,3 per 7,3 metres i una altura aproximada de 16,5 metres sobre el terreny circumdant. És molt similar als altres castells àrabs d’esta part de València, casos dels quals es poden observar a la Torre Muza de Benifaió, la Torre Espioca, la d’Almussafes i altres. Uns magraners silvestres abandonats al voltant del castell donen fe de la construcció d’esta talaia-fortalesa pels àrabs, ja que van ser ells, precisament, els que van introduir el cultiu de magraners en la península ibèrica. De fet, el topònim deriva de l’àrab العدوة (al-ʿidwa) «la riba [d’un riu]». La seua primera referència documental ve del Llibre del Repartiment, de 1238.
