El naixement de les cries suposa un èxit per a la conservació de l’espècie, que ha disminuït prop d’un 80% en els últims 30 anys i es troba en “perill crític” segons la IUCN
El Pseudoginglymostoma brevicaudatum és un tauró d’hàbits nocturns que es distribueix per l’oceà Índic
El Oceanogràfic de València compta des d’el mes de juny passat amb dues noves cries de tauró nodrissa de cua curta (Pseudoginglymostoma brevicaudatum). Una espècie que en els últims anys ha passat d’estar catalogada com a “vulnerable” a “en perill crític” d’extinció segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN).
Es tracta del primer naixement de tauró nodrissa de cua curta en l’aquari valencià, la qual cosa suposa un èxit tant per al centre com per a la conservació de l’espècie, que ha disminuït la seua població en un 80% en els últims 30 anys. De fet, segons estableix la IUCN, no es registren dades sobre aquests animals en el seu hàbitat natural des de fa quinze anys.
El tauró nodrissa de cua curta es caracteritza per ser una espècie nocturna que habita en zones fosques i rocoses, com a coves i espais amb molt poca llum, on es refugia i deposita els ous, ja que és un animal ovípar amb posades estacionals. Els exemplars adults poden arribar a mesurar 75 centímetres.
Dos nous mascles en el Oceanogràfic
L’última posada en el Oceanogràfic va tindre lloc al desembre i, després de detectar els ous, els cuidadors els van traslladar a la zona de Quarantena de l’aquari, per a poder així chequear i controlar diàriament el desenvolupament dels embrions.
Després de sis mesos de gestació, van nàixer les dues cries. Concretament dos mascles.
Tres preses de farinetes diàries
L’alimentació dels xicotets es basa en tres preses de farinetes de peix diària, composta per areng, calamar i lluç i, quan siguen prou grans, tornaran a l’aquari de l’Edifici d’Accessos al costat dels quatre exemplars adults que habiten actualment.
Pèrdua del seu hàbitat pel calfament global
El tauró nodrissa de cua curta és un animal que es distribueix, principalment, en l’oceà Índic, concretament en les zones de Tanzània, Moçambic i Madagascar.
No obstant això, segons la IUCN, és una espècie que té molt poc refugi enfront de la pesca en viure en aigües profundes i, a més, està cada vegada més subjecta a la pèrdua del seu hàbitat degut, principalment, al calfament global.
