Oltra destaca el valor “positiu” de l’emigració en la conformació de les cultures i els pobles
La vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha apostat per considerar les migracions com una “bona inversió de futur” que resulta favorable per al desenvolupament econòmic i un factor contra l’envelliment demogràfic, i ha afegit “el valor intrínsec positiu” que ha comportat històricament l’emigració en la conformació de les cultures i els pobles.
Així s’ha manifestat la vicepresidenta del Consell en la inauguració de la conferència europea ‘Migració i Inclusió a la Unió Europea: les experiències i perspectives europees i regionals’, organitzada per la Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Direcció General de Relacions amb la Unió Europea, en col·laboració amb l’oficina valenciana del programa europeu de cooperació entre regions Interact i la Universitat de València.
El Consell, ha defensat, creu “fermament que és possible una altra política migratòria i així ho està demostrant, no solament amb mesures centrades en la inclusió de competència autonòmica, sinó obrint les portes i acollint a aquelles persones a les quals li les van tancar en altres estats”.
Oltra ha denunciat la “irresponsabilitat” de convertir i utilitzar les migracions com una “arma política” repleta de “xenofòbia, racisme i aporofobia”, per la via de “criminalitzar de manera generalitzada a les persones emigrants i refugiades” i de “sembrar i estendre entre la població la sospita, la por i l’odi cap a elles”.
En aquest sentit, ha alertat sobre el discurs anti-immigració, de l’odi i de la por basada en “bulos i bastes mentides”, que esguiten i soscaven “els fonaments democràtics, atempten contra els drets humans, contra les llibertats civils i els avanços socials i democràtics sobre els quals s’ha assentat Europa” i ha apostat per “revertir el missatge negatiu que alguns s’obstinen a presentar com a veritat absoluta”.
En la seua intervenció, ha volgut fer un esment especial a les 35.597 persones refugiades i migrants mortes o, més aviat, “la mort de les quals està documentada entre 1993 i el 30 de setembre de 2018. Quantes més caldrà no sapiem?”, ha lamentat.
En aquesta línia, ha deplorat que un mar “símbol de vida, de recursos i de riquesa, pont que uneix persones i cultures, espai d’esperança per a molta gent”, siga també “una immensa fossa comuna que ens avergonyeix”, de milers de persones que fugen dels seus països, de la guerra, de la violència, de la persecució, de la fam o de la misèria, buscant a Europa una destinació segura, un refugi, una oportunitat, un futur, que no troben”.
Per això, ha manifestat Mónica Oltra, en les polítiques migratòries l’únic factor que no pot ni deu relegar-se a un segon pla és “el respecte escrupolós i la defensa a ultrança dels drets humans, del dret internacional, dels convenis i tractats sobre aquesta matèria”.
Però a més, la vicepresidenta del Consell ha apostat per considerar les migracions com una “bona inversió de futur, favorable per al desenvolupament econòmic i un factor contra l’envelliment demogràfic”, i ha afegit el valor “intrínsec positiu” que ha comportat històricament l’emigració en la conformació de les cultures i els pobles.
Sobre aquest tema, ha assegurat que l’actual Consell cree “fermament que és possible una altra política migratòria i així ho està demostrant, no solament amb mesures centrades en la inclusió de competència autonòmica, sinó obrint les portes i acollint a aquelles persones a les quals li les van tancar en altres Estats”.
Així, ha exposat les principals línies d’actuació del Consell en matèria de persones refugiades i les polítiques d’inclusió per a persones migrants, perquè per a Oltra, el respecte als drets humans “mai ha de ser una possibilitat, una opció, sinó una obligació que se sustenta en la defensa i garantia de la dignitat humana”.
Entre les accions del govern valencià, la vicepresidenta de l’Executiu ha destacat l’experiència del Aquarius, en la qual la Generalitat, juntament amb l’Ajuntament de València i el Govern d’Espanya, va acollir a 629 persones refugiades.
Una iniciativa que, al seu judici, demostra la possibilitat de fer polítiques amb “enfocaments integrals inclusius i de participació” a la recerca de “una societat més cohesionada”, i també demostra “la solidaritat de tot un poble, que es va bolcar amb la col·laboració voluntària i desinteressada de més de 2.300 persones”.
“La Generalitat va complir amb la llei, amb els principis democràtics i de respecte dels drets humans, que han de ser la guia de les polítiques migratòries que defensem”, ha assegurat.
Jornades migració
En les jornades europees dirigides a polítics locals, nacionals i europeus, al tercer sector i a professionals de la investigació en migració, inclusió i cultura, s’analitza entre hui i demà l’evolució del fenomen migratori.
La trobada europea debatrà alternatives a les polítiques migratòries i d’asil que en l’actualitat s’estan desenvolupant i es reflexiona sobre la migració com a oportunitat per a la inclusió social, sobre el paper de la cultura i l’educació en aquesta mateixa inclusió, sobre les diverses dimensions dels fenòmens migratoris i les oportunitats d’inclusió que representa per al territori europeu i valencià.
La clausura de l’acte comptarà amb la presència del secretari autonòmic d’Igualtat, Alberto Ibáñez, el delegat del Consell per a la Unió Europea i l’Acció Exterior, Joan Calabuig, i el coordinador de l’Oficina Interact València, Tomasz Petrykowski.
En l’organització de la conferència també han col·laborat la Federació Valenciana de Municipis i Provincies (FVMP) i la Associació d’Il.lustradors Valencians i l’IVAJ amb la mostra ‘Refugi Il.lustrat’, dins del programa cultural de les jornades.
