Este és el meu aplaudiment
El 2020 sempre estarà a la nostra memòria. És l’any que ha canviat el nostre dia a dia, la nostra manera de relacionar-nos. A trencat, de sobte, tot allò que fins abans del 14 de març realitzàvem d’una manera quasi mecànica i intuïtiva.
La Covid-19 ens ha confinat a casa, però mentre una part elevada de la ciutadania alzirenya ha complit amb les directrius del decret de l’estat d’alarma i s’ha quedat a casa, un altre sector de la població ha continuat les seues tasques a la via publica per tal de fer front al senzill contagi del coronavirus, i per a tot eixa gent és el meu aplaudiment.
Al personal del servei de neteja viària, per desinfectar mobiliari urbà i espais públics, que encara buits de persones, han necessitat ser intervinguts per a combatre al virus.
Al personal de la retirada de fem, que han continuat fent la seua tasca, i en ocasions afrontant l’incivisme d’aquells que encara sol·licitant-ho no han dipositat les bosses de fem on es deu: dins dels contenidors.
Al personal dels parcs i jardins per seguir mantenint els espais verds d’Alzira que no entenen de confinaments i sí de cuidats.
Al personal del transport d’autobús urbà per seguir realitzant el servici en estes setmanes on han tingut que estar acompanyats de la incertesa, viatjera habitual en els seus trajectes.
Al personal de la retirada de deixalles que han continuat amb l’objectiu de mostrar una ciutat lliure de trastos en els nostres carrers i places, la qual cosa evitaríem si ferem ús, com és la nostra obligació, de l’ecoparc.
Al personal de l’empresa de subministrament d’aigua potable, Aigües de València, per estar en tot moment pendents que l’aigua aplegarà a tots els llars.
Així que a l’aplaudiment diari col·lectiu de tot un país al personal sanitari cada vesprada a les 8, jo vull afegir l’aplaudiment unànime d’Alzira per a totes i tots vosaltres, per evitar que l’espai urbà estiguera lliure de contagi, per oferir a qui ho ha necessitat traslladar-se amb el transport urbà d’una part a l’atra de la ciutat, per seguir donat vida als arbres del parcs i jardins que ara, més que mai, lluixen un intens color verd associat a l’esperança: confiança d’alcançar una cosa o de que es realitze un dels nostres desitjos, que sense temor a equivocar-me a hores d’ara és el mateix per a totes i tots: que esta situació acabe com més prompte millor.
