L’agricultura valenciana compta amb unes determinades zones càlides on el cultiu subtropical de l’alvocat va guanyant protagonisme. Els agricultors som persones valentes que sempre intentem produir el que demanden els consumidors.
En els últims anys l’alvocat ha disparat el seu consum mundial per les seues extraordinàries propietats nutricionals i, gràcies a aqueixa demanda, ofereix una rendibilitat bastant digna per al productor. Per això és lògic que cada vegada més productors exploren aquesta alternativa fins fa poc remota.
Comarques com Camp de Morvedre –especialment la zona de Les Valls–, La Plana de Castelló, L’Horta, La Ribera, La Safor o La Marina acullen els primers camps d’alvocats després de reemplaçar altres cultius en dificultats comercials com a cítrics i fruiters d’os. La seua introducció no és comparable a la qual va esdevindre amb la taronja o més recentment amb el caqui, perquè està molt limitada per les baixes temperatures. Però a la seua menor escala l’alvocat abandera una revaloració agrícola i torna a alçar una renovada il·lusió en el sector. Centenars de famílies es beneficien del bon comportament d’aquest cultiu, contribuint a girar la roda de l’economia de molts pobles, que bona falta fa en aquests moments.
No obstant això, enmig d’aquesta bona nova detectem amb creixent indignació el sorgiment de fariseus que difamen l’alvocat, parlant del consum d’ingents recursos hídrics i altres missatges infernals que no succeeixen en les nostres zones productores. Millor farien aquests ecologistes radicals, mitjans de comunicació i fins i tot cuiners, que reneguen de l’alvocat per a preparar les seues ideològiques receptes, a objectivar les seues idees en benefici de la cura del planeta anant a aquells altres llocs on s’estan destruint selves i hàbitats naturals i on haurien de dirigir les seues crítiques. Incloure en la seua demagògica persecució contra l’alvocat als agricultors valencians és una irresponsabilitat i una forma injusta de generar mala imatge a aquest cultiu que l’evidència científica qualifica de superaliment.
Els agricultors no malgastem ni una gota d’aigua, reguem els arbres just el que necessiten, sabem que els excessos hídrics són perjudicials per al cultiu i posem tota la cura a aconseguir un reg racional. Hem modernitzat pràcticament tot el regadiu de la Comunitat Valenciana per a ser més eficients en l’ús de l’aigua. La quantitat emprada és similar a la que requereix una explotació de cítrics, de fet, moltes vegades es destinen a través de la mateixa línia de degoteig idèntics recursos tant als camps de tarongers com als camps d’alvocats, que solen estar uns al costat dels altres.
En tractar-se d’un cultiu nou en terres valencianes, l’alvocat encara manca de plagues i malalties de gravetat, per la qual cosa els agricultors a penes es veuen obligats a utilitzar matèries actives per a combatre-les. A més hi ha una clara tendència a la producció ecològica de l’alvocat. El maneig i les diferents tècniques de cultiu són, igual que ocorre en tota l’agricultura europea, absolutament respectuoses amb el sòl, la diversitat, el territori i el medi ambient. Podem assegurar que el nostre alvocat compleix les màximes garanties de sostenibilitat del món.
Sabem que encara ens falten molts coneixements per adquirir sobre aquest cultiu subtropical. I per això mateix estem en contacte permanent amb els màxims experts de Màlaga i Sud-amèrica, on acumulen una experiència molt més dilatada. Vull agrair especialment la fructífera col·laboració que trobem en els nostres companys de ASAJA Màlaga. Conjuntament estem duent a terme el Grup Operatiu “Innovació en alvocat” que té com a finalitat augmentar la productivitat, afavorir l’expansió correcta del cultiu en noves àrees, transferir la tecnologia relativa a tècniques, material vegetal i control biològic, i convertir a Espanya en el primer subministrador europeu d’alvocat de qualitat i de producció sostenible, amb una baixa petjada de carboni.
Des de AVA-ASAJA també hem impulsat la posada en marxa de l’Associació de Productors d’Alvocats (ASOPROA) a fi d’aglutinar al sector, promoure l’associacionisme entre els professionals com a mitjà per a afrontar els reptes de futur, unificar criteris de caràcter tant productiu com comercial, i fins i tot diferenciar el producte nacional a través d’una marca distintiva o, en el seu cas, una Denominació d’Origen Protegida.
Perquè la comercialització és un assumpte al qual no hem de prestar-li menys atenció. Hi ha comerços de Màlaga que venen a València a comprar alvocats i venen amb unes regles del segle XXI –no del XIX com prefereixen alguns pirates per aquestes terres – que permeten als agricultors percebre uns preus dignes. La producció espanyola únicament cobreix entorn del 10% de la demanda europea i resulta fonamental diferenciar-la de les importacions foranes per a aspirar a reforçar la nostra quota de mercat.
Si aconseguim millorar en tots aquests aspectes i garantim una rendibilitat raonable a mitjà i llarg termini, immediatament sorgiran més joves en el camp valencià, més possibilitats que el medi rural siga un lloc atractiu i deixe de despoblar-se, més futur en definitiva. Just el contrari del que pregonen els qui denigren la imatge de l’alvocat i tiren terra sobre les persones que volen ser emprenedores. A aquests difamadors els suggeriria que agafaren un alvocat, li llevaren la pell, el partiren per la meitat, li posaren unes gotes d’oli i un polsim de sal, i que ho provaren. Igual percebien la realitat d’una altra manera més positiva i fins es dibuixava un somriure en les seues cares.
