Sueca, 09/11/2017.L’Albufera va congregar ahir, a la Casa de la Cultura de Sueca, una taula redona al voltant d’una de les últimes publicacions editades sobre el llac. “Trenta anys, trenta mirades. Parc Natural de l’Albufera”, d’Edicions 96, va motivar ahir un debat que va comptar amb la participació d’alguns dels protagonistes de la història del paratge, el primer parc natural declarat al territori valencià, a l’any 1986.
“Al llarg de la seua història, el parc ha estat amenaçat per interessos molt diferents, però a hores d’ara, tots tenim clar que l’Albufera és un enclavament únic i especial, una joia propietat de tots els valencians i valencianes, amb una gran riquesa ambiental, cultural i patrimonial, sense perdre de vista la importància que té des del punt de vista econòmic, eco-turístic i agrari”. Amb estes paraules va iniciar el col·loqui la regidora de Medi Ambient, Isabel Jiménez, convidada en representació de l’administració local.
A més de la regidora, l’acte va comptar amb la participació de Bosco Dies i Vicent Llorens, autors del llibre, i els suecans José Segarra, director del parc entre 1999 i 2015; José Pascual Fortea, president de la Comunitat de Regants de Sueca; Emili Piera, periodista, escriptor i articulista, un dels noms més reconeguts de les capçaleres valencianes, i Enric Bellido, responsable sectorial de l’arròs a la Unió de Llauradors i Ramaders.
Els autors de la publicació han coincidit en destacar que, malgrat que els criteris dels entrevistats al llibre han estat totalment oposats en moltes qüestions, la revisió històrica que han realitzat per tal de documentar la publicació i la mirada en perspectiva els permet afirmar que la declaració del Parc, en el seu dia, ha estat un encert que ha aportat més aspectes positius que no, per contra, negatius.
Per la seua banda, Segarra, qui ha estat al capdavant de la gestió del parc al llarg de més de quinze anys, va explicar que podia constatar, a partir de la seua experiència, que les diferents administracions amb competència en el parc han estat en conflicte permanent. En este punt, l’exdirector aposta per procurar sempre l’enteniment cordial entre administracions i l’establiment d’uns criteris clars alhora de fer una gestió coherent.
Un pas més enllà de l’Albufera valenciana, Emili Piera va fer referència al Conveni Ramsar, un tractat internacional per a la conservació i l’ús sostenible de les zones humides d’importància global com a hàbitat d’aus aquàtiques. I, en la mateixa línia que Segarra, va advocar per la cultura del pacte pel bon funcionament de la gestió del parc.
La gestió de l’Albufera és, precisament, allò que va centrar la intervenció del president dels regants. Fortea, qui va posar tot l’èmfasi en esta qüestió, va plantejar, entre les seues propostes, la necessitat de dragar l’Albufera.
En representació dels llauradors, Bellido es va reafirmar en l’estima dels llauradors respecte al parc. També es va mostrar partidari de la negociació i va reivindicar que es tinga sempre en compte la veu dels llauradors, tot apuntant que és fonamental la comprensió mútua d’ambdós elements d’este binomi: llauradors-Parc. El representant de la Unió de Llauradors i Ramaders va aprofitar l’ocasió també per reivindicar millores en la qüestió de les ajudes als llauradors i la gestió de l’aigua.
A partir d’este punt, el debat va aprofundir en altres temes com la posada en valor la cultura de l’arròs i el patrimoni natural i cultural que l’envolta; la demanda d’una major flexibilitat que permeta desenvolupar activitats i serveis en les polítiques locals amb la garantia que estes no perjudiquen l’entorn o la problemàtica de l’estrés hídric i l’acumulació de sediments que no permet que afloren les aigües subterrànies.
Jiménez, qui va estar l’encarregada de clausurar el debat, va assegurar que el futur del parc passarà per la negociació i l’arribada de consensos. “El parc és un actiu per a tots i el seu futur és una qüestió de prioritats” va concloure.
