El Centre de Cultura Contemporània inaugura la mostra ‘La dimensión material de la imagen pornográfica’, de l’artista i activista alacantina Andrea Corrales
L’exposició es presenta com un dispositiu per a reflexionar sobre els drets de les persones treballadores del sexe
El Centre del Carme Cultura Contemporània presenta l’exposició ‘La dimensión material de la imagen pornográfica’, de l’artista i activista valenciana Andrea Corrales.
El projecte d’Andrea Corrales, resultat de la convocatòria ‘Escletxes’ de producció i investigació artística, analitza la imatge pornogràfica per a reivindicar la llibertat sexual i introduir el debat sobre la legalitat del treball del sexe.
Andrea Corrales és artista, activista i investigadora independent. Treballa des de l’art, el pensament i la militància en qüestions relacionades amb les dissidències sexuals i els feminismes ‘queer’.
El director del Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, que ha presentat la mostra acompanyat per l’artista, ha assenyalat que “fa tres anys vam introduir una nova fórmula de gestió basada en les convocatòries públiques per a la selecció d’una part de la nostra programació expositiva, la qual cosa ens ha permés presentar l’obra d’artistes que mai havien exposat en el Centre del Carme, així com acostar-nos a nous plantejaments artístics obrint la porta a les preocupacions i les reivindicacions de l’art actual, propostes que ens fan d’espill i que són un reflex de com sent la societat de hui”.
Pérez Pont ha incidit que “el Centre del Carme és un espai de llibertat creativa, una plataforma des de la qual artistes, activistes i altres agents culturals i socials troben un suport per a visibilitzar qüestions d’igualtat i de justícia social. Si en el Dia dels Museus ens vam centrar en la lluita contra la violència de gènere o la visibilitat de la dona en l’art, aquest mes de juny celebrem la llibertat i la diversitat sexual amb propostes com la d’Andrea Corrales o el Vihsibles Festival, el pròxim 14 de juny”.
Des dels anys 90 del segle passat, la producció i la circulació de pornografia ha experimentat una transició de suports des d’allò material fins a allò digital. Quan la imatge pornogràfica s’inscrivia en suports físics (revistes, films, cassets VHS), la materialitat d’aquesta imatge coincidia analògicament amb la materialitat del que s’hi representava: cossos i actes sexuats/sexuals.
Però hui, quan quasi tot el porno es produeix o circula hegemònicament en el registre informàtic d’Internet, pot ocórrer que la velocitat i el fulgor interactiu de les pantalles faça perdre de vista les condicions -encara- materials d’aquesta producció de la imatge sexual.
A partir de l’anàlisi d’una de més importants plataformes digitals americanes, l’exposició analitza el paper de la imatge pornogràfica en la història de la cinematografia.
Andrea Corrales utilitza el vídeo i la fotocòpia al·ludint al caràcter de reproductivitat i de pèrdua de noció de la realitat, una metàfora de la superficialitat amb què s’observa el treball sexual.
Com a activista de la dissidència sexual, l’obra d’Andrea Corrales adquireix diferents dimensions, des de l’art, la política i la teoria. Segons l’artista, “aquesta exposició no és un manifest, sinó que ofereix diferents al·lusions per a portar l’espectador de la superficialitat a la reflexió”. A partir de la imatge pornogràfica l’exposició introdueix a cada visitant en el debat sobre els drets de les persones treballadores del sexe.
Per a Andrea Corrales, “hi ha una violència estructural en determinats àmbits del món laboral, sobretot en el treball sexual i en la cura. L’Estat no pot tindre el monopoli de la sexualitat. Aquesta exposició no es posiciona a favor ni en contra de la pornografia, però sí que és prodrets de les persones treballadores del sexe i de la seua llibertat”.
L’exposició inclou diverses entrevistes a actrius del cinema porno amb la intenció de posar llum sobre un àmbit en què l’obscurantisme genera precarietat i indefensió. Corrales afirma que l’única cosa que signen és una clàusula de cessió de drets d’imatge.
El teòric i activista Felipe Rivas San Martín ha afirmat que “les propostes d’obra implicades en aquesta exposició fan col·lidir les múltiples dimensions polítiques i poètiques de sentit que implica el material en el porno digitalitzat: economia, plusvàlua, cos encarnat, reproducció tècnica, precarització, imatge sexual, paper o rol, poders i violències, raça, processos de producció, servidors, lubrificant, colonialitat, circulació de dades massives, relació suplementària entre dada i metadada…”.
Per aquest motiu la insistència d’Andrea Corrales que la “dimensió material de la imatge pornogràfica” prenga la forma d’una resistència activa contra aquest oblit possible, virtual.
“M’atreviria a descriure aquesta exposició com un projecte de ‘pornografia aneconòmica’, que no és del tot postporno, ni molt menys antiporno, sinó un intent d’interrupció als fluxos de la pornomercaderia d’Internet, des del lloc -sempre compromés- de la dissidència sexual”, ha assenyalat Rivas San Martín.
Xarrades, grup d’estudi i ‘performance’
L’exposició d’Andrea Corrales, que ocupa la sala 1 del Centre del Carme, es presenta com un dispositiu que s’activarà mitjançant diferents trobades, ‘performance’ i xarrades amb artistes, activistes i investigadors convidats.
Prèviament a la inauguració de l’exposició, s’hi oferirà una xarrada entre Andrea Corrales, Lucía Egaña i Felipe Rivas San Martín.
Lucía Egaña té formació en arts, estètica i documental i és doctora en Comunicació Audiovisual. Escriu i investiga sobre temes relacionats amb els feminismes i el transfeminisme, la representació, la postpornografia, la tecnologia, el programari lliure i l’error.
D’altra banda, Felipe Rivas San Martín és artista visual i activista de la dissidència sexual. ‘Magister’ en Arts Visuals en la Universitat de Xile. Actualment viu i treballa a València (Espanya), on realitza el doctorat en Art de la UPV com a becari de la Comissió Nacional d’Investigació Científica i Tecnològica, CONICYT.
El dissabte 8 de juny, Andrea Corrales oferirà la ‘performance’ ‘Working girl’ acompanyada d’una visita guiada per l’exposició. ‘Working girl’ és una temptació a redefinir els límits entre el temps de producció i ‘la resta’; on es convidarà l’espectador per un temps limitat a disposar de la força de treball de la ‘performer’.
A partir del pròxim dia 11 de juliol, es constituirà un grup d’estudi que celebrarà diferents trobades, un treball col·lectiu amb lectura i comentari de textos relacionats amb la qüestió pornogràfica des de la perspectiva dels estudis culturals i la teoria de la imatge.
Les sessions comptaran amb la participació de diversos especialistes com Andrea Soto Calderón, doctora en Filosofia, especialitzada en l’estudi de la imatge i els mitjans, així com la relació entre estètica i política, i Kali Sudhra, actriu i ‘performer’ porno, ‘queer’ i racialitzada, que és activista antiracista i pels drets de les treballadores sexuals.
El grup d’estudi tindrà una sessió final nocturna sobre el postporno el pròxim 11 d’agost.
