LA UNIÓ torna a insistir a homogeneïtzar els estàndards europeus amb els de països tercers en matèria de fitosanitaris, laboral, o de suport a la dona
LA UNIÓ de Llauradors informa que Turquia i Egipte acaparen en el que portem d’any pràcticament totes les alertes sanitàries per residus de pesticides en importacions de cítrics que s’han detectat a la Unió Europea (UE), tant per superar el límit màxim (LMR) com per emprar substàncies no autoritzades a la UE com el clorpirifos o el metil clorpirifos per a lluitar contra les plagues o el prochloraz per a tractaments postcollita.
En l’informe dels mesos transcorreguts de 2021 de la RASFF -l’autoritat de la Comissió Europea per a les alertes de seguretat en aliments- s’indica que hi ha un total de 109 enviaments rebutjats en frontera, d’alertes o de seguiment i informació, dels quals 92 provenen de Turquia, 12 d’Egipte (la majoria al març i abril quan ha començat el gruix de les seues exportacions a la UE) i 3 de la Xina. Moltes d’aquestes deteccions són qualificades a més per la RASFF com a decisió de risc seriós.
Els rebutjos dels inspectors oficials comunitaris es produeixen per superar les taronges, mandarines i llimes el límit màxim de residus permés o per haver sigut tractades amb substàncies actives prohibides a la UE per la seua alta toxicitat i/o per ser poc respectuoses amb el medi ambient com el clorpirifos o el metil clorpirifos que la Comissió Europea ha prohibit el seu ús als citricultors europeus.
Cal assenyalar que per exemple la freqüència dels controls en frontera que obliga la UE per a les mandarines de Turquia -sobretot a Bulgària on creuen en camió per a accedir a la UE- és de només el 5% dels lots i del 10% per a les taronges, per la qual cosa cal sospitar que entra molta fruita als mercats europeus amb LMR alts o substàncies prohibides, el que suposa un greu problema per a la seguretat alimentària i la salut. Es tracta d’uns llindars molt baixos per a registrar eixe volum tan alt de rebutjos en frontera i per això LA UNIÓ no entén com els productes agrícoles produïts a la Unió Europea han de complir amb uns estàndards molt exigents i anar adaptant-se a les exigències de la nova política de “la granja a la taula” i, mentrestant, s’observa cada vegada més alertes sanitàries en les produccions procedents de països tercers als quals caldria tancar la seua entrada sense les garanties suficients de complir amb els estàndards europeus.
Amb aquestes noves dades a la mà, l’organització insisteix de nou que ha d’haver-hi una homegeneització dels estàndards de producció europeus amb els procedents de països tercers, des dels aspectes fitosanitaris fins als socials o democràtics. Fins que això no es complisca, LA UNIÓ assenyala que s’haurien de suspendre les importacions de produccions procedents de països tercers que no complisquen les normatives comunitàries i als consumidors els insta a que comproven l’origen de la fruita per a consumir cítrics europeus en general i valencians en particular.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, creu que “el Govern espanyol i el ministre d’Agricultura, Luis Planas, han d’elevar la veu a Brussel·les per a evitar que es permeten aquelles importacions que incomplisquen la normativa comunitària en matèria fitosanitària, laboral o de suport a la dona, entre altres. El ministre Luis Planas ha de deixar de mirar d’una vegada per a un altre costat i defensar als citricultors valencians”.
L’organització ja va denunciar recentment l’actitud intolerable de Turquia al no ratificar el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica o el comportament intolerablement masclista del president turc Erdogan amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen. Però també el cas d’Egipte que no compleix amb els convenis internacionals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), en prohibir el reconeixement oficial dels sindicats independents i el pluralisme sindical.
