La investigació de Ximo Vidal i Carles Senso ha estat publicada per Publicacions de la Universitat de València
Quasi quaranta riberencs van ser deportats als camps d’extermini nazis a partir del 6 d’agost de 1940, just després d’eixir de l’Estat espanyol per la victòria franquista.
Lluitaren abans contra el feixisme tant a terres valencianes com a arreu d’Europa. En “La ignomínia de l’oblit. Els valencians de la Ribera als camps d’extermini nazis” es pot conèixer la seua història, completament ocultada pels mecanismes de control informatiu del franquisme i que hui es recupera pel compromís de nous investigadors que entenen l’obligació de conèixer.
Deportats i deportades de Carcaixent, Alzira, la Pobla Llarga, Algemesí, Sueca, Castelló de la Ribera, Massalavés, Carlet, l’Alcúdia, Albalat de la Ribera, Corbera, Guadassuar, Sumacàrcer, Sollana, Torís, Tous, Cullera, Alberic o Almussafes que patiren l’infern a la terra, dels que alguns van poder sobreviure i altres, malauradament, no.
Joaquín Olaso, Virtudes Cuevas, Julio Tomás, Ramón Cogollos, Juan Andrés Córdoba, Agustín Flores, Vicente Vidrier… noms que s’han introduït en la història gràcies a aquest llibre.
El drama dels valencians deportats als camps de concentració nazis és ja conegut, però en aquest estudi es realitza des d’una mirada més concreta, tant des del punt de vista territorial -centrada en la comarca de la Ribera-, com vital, de l’experiència viscuda que s’ha recollit en un grapat de biografies.
Es tracta d’una recerca que assumeix el paper de l’historiador en la transmissió i relleu de la memòria, tal com desitjaven els supervivents dels camps d’extermini que aspiraven, abans de desaparèixer, a passar-nos el testimoni com a guardians de la memòria.
Un paper que els autors d’aquest llibre han reivindicat, incorporant el concepte «d’haver de recordar», aplicat a la memòria d’aquells valencians i valencianes que van sofrir la deportació i l’extermini després d’haver hagut d’abandonar la seua terra i marxar cap a l’exili.
