LA UNIÓ de la Ribera Alta denuncia que la proliferació de cítrics de Sud-àfrica enfonsa per tercer any consecutiu la campanya de varietats primerenques

LA UNIÓ de Llauradors de La Ribera Alta denuncia que l’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i Sud-àfrica, sobretot i entre altres coses, ha arruïnat per tercer any consecutiu la campanya de varietats primerenques de cítrics en la comarca.

Els lineals de supermercats i tendes de la comarca han estat replets de cítrics de Sud-àfrica fins fa només uns dies. En contraposició a això, i per posar alguns exemples, la mandarina Okitsu s’ha quedat penjada en els arbres sense recol·lectar i la taronja Navelina té escasses operacions de compravenda i la major part d’elles a la baixa.

Els elevats costos de producció d’aquest tipus de varietats primerenques, sumades a la competència deslleial de Sud-àfrica i altres països del Con Sud, ocasionen any rere any greus pèrdues econòmiques als citricultors de la Ribera.

Aquestes pèrdues provoquen l’abandó d’explotacions agrícoles i l’absència de relleu generacional, una caiguda de la renda per càpita en la comarca; així com un augment de l’atur i inestabilitat laboral en sectors que depenen de l’agricultura, tals com a subministraments agrícoles, transports, magatzems de confecció de cítrics, maquinària agrícola, etc.

LA UNIÓ assenyala que a tot açò cal afegir que la seguretat agroalimentària i fitosanitària d’aquestes importacions de cítrics extracomunitaris, és, com a mínim, dubtosa. Marcos Ortiz, secretari comarcal de LA UNIÓ en la Ribera Alta, indica que “l’estricta legislació comunitària que han de complir els nostres llauradors, no s’aplica ni s’exigeix a aquests països; pel que patim un clar greuge comparatiu”.

Davant aquesta situació, LA UNIÓ de Llauradors de la Ribera Alta exigeix a la Generalitat Valenciana, al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i a la Comissió Europea que es done prioritat a la producció de cítrics comunitaris i que s’exigisquen a les importacions de cítrics extracomunitaris les mateixes garanties alimentàries i fitosanitàries que s’exigeixen a les produccions comunitàries, així com aranzels compensatoris pels menors costos de producció d’eixos tercers països.

RELACIONAT

Comenta la notícia

This site uses User Verification plugin to reduce spam. See how your comment data is processed.