Amb motiu de l’exposició ‘Temps convulsos. Històries i microhistòries en la Col·lecció de l’IVAM’ la filòsofa i assagista Marina Garcés imparteix una conferència entorn d’una de les àrees principals de la mostra, ‘Violència i poder’
La filòsofa Marina Garcés (Barcelona, 1973) pronuncia aquest dimecres a l’auditori de l’IVAM una conferència sobre ‘Violencia y poder’ en la qual aborda la qüestió actual de la violència des del concepte d’excepcionalitat permanent.
Marina Garcés és filòsofa, autora de llibres com ‘Un mundo común’, ‘Filosofía inacabada’ i ‘Fuera de clase’. És professora en la Universitat Oberta de Catalunya i participa en diversos projectes col·lectius d’experimentació pedagògica, cultural i social, a més de ser impulsora del col·lectiu de pensament crític Espai en Blanc.
Entre altres coses, l’autora qüestiona l’actitud de l’Estat espanyol respecte al conflicte català: “En la gestió del conflicte amb l’independentisme català -afirma Garcés-, davant de la violència policial i judicial durant la celebració del referèndum prohibit per l’Estat espanyol, com es pot permetre Espanya aquesta imatge davant del món? No és que puga permetre-se-la, és que gràcies a la violència institucional el poder reprén el seu poder i la sobirania es reafirma com a pilot del caos”.
L’exposició ‘Temps convulsos’, que es pot veure fins al 19 d’abril de 2020 a l’IVAM, és la quarta lectura temàtica que l’IVAM ha fet de la seua Col·lecció en aquests últims anys. En aquesta més de tres centenars d’obres mostren els canvis més significatius que han succeït des de la Segona Guerra Mundial i que han fet que moltes idees que semblaven consolidades es trontollen i es qüestionen, i provoquen l’aparició de sentiments de precarietat i incertesa (econòmica, social i cultural) i sensacions d’inestabilitat (emocional o identitària).
“Mirem on mirem -afirma Marina Garcés- la vida al planeta sencer es presenta amb el signe de l’amenaça permanentment diferida per alguna mena d’acció ‘in extremis’. Lleis d’emergència, intervenció dels bancs, operacions de rescat, camps de refugiats i de desplaçats, regulacions ‘ad hoc’… L’acció excepcional no resol la crisi, siga com siga, sinó que la manté oberta. No la supera sinó que la sosté, no la cancel·la sinó que la governa.”
En la mostra ‘Temps convulsos’, en la qual s’emmarca la conferència de Marina Garcés, s’analitza com des del final de la descolonització, a mitjan anys setanta, un doble procés econòmic i geopolític ha contribuït a transformar l’escena mundial. Aquesta exposició tracta d’explicar-ho, ja que desborda els límits cronològics i geogràfics en relacionar obres de diferents èpoques i contextos que, no obstant això, aborden assumptes similars a través de sis grans àrees: Violència i poder, Mons ocults, Duchamp i el món dels objectes, El qüestionament de les imatges, Cossos dissidents i Perifèries urbanes.
Per a Marina Garcés, “Si el nexe de dret i violència és constitutiu de l’espai polític modern i de la seua expansió capitalista, en quina mesura canvia aquesta relació sota el règim d’excepció permanent? Com es concreta la seua nova interpenetració? La violència és un element constitutiu d’un ordre que s’alimenta del caos i que en si mateix és generador de caos. En l’estat d’excepció permanent, el guió és el caos i la violència el seu instrument més fiable.”
La conferència serà aquest dimecres, 4 de desembre, a l’Auditori Carmen Alborch de l’IVAM a les 19h. L’entrada és lliure i gratuïta fins que es complete l’aforament.
