Gumersindo Fernández apunta que el comerç urbà és testimoni viu de l’esdevenir de València, del seu present i el seu passat
L’historiador i arqueòleg Gumersindo Fernández Serrano ha afirmat que “hi ha poques coses que mostren millor com és una societat que els seus comerços. L’activitat comercial respon a les necessitats de la societat i per tant es converteix en una mostra sobre el seu funcionament quotidià”.
L’Ateneu Mercantil ha celebrat la webinar per Zoom “Comerços Històrics Valencians” en el marc de l’activitat en línia que està realitzant durant l’Estat d’Alarma. Aquesta conferència, impartida per Gumersindo Fernández, ha estat presentat per la presidenta de l’Ateneu, Carmen de Rosa.
Durant la seua intervenció, Gumersindo Fernández ha indicat que “el comerç està estretament relacionat amb el seu entorn, de manera que cada societat dóna forma a la ciutat i als seus comerços, que es converteixen d’aquesta forma en testimonis de les transformacions que van modelant el paisatge urbà i reflecteixen d’altres transformacions tecnològiques, polítiques, socials i econòmiques” afegint “d’aquesta forma el comerç urbà es converteix en testimoni viu de l’esdevenir de la ciutat que serveix tant per a comprendre el seu present com per a conéixer el seu passat i la seua evolució”.
Gumersindo Fernández ha explicat durant el seu webinar que el canvi de la ciutat va transformant els seus comerços, per exemple amb la introducció de les cistelleries del carrer Músic Peydró o les antigues adrogueries del carrer Trenche o amb comerços que segueixen fins als nostres dies com a Ventalls Carbonell. Conforme la societat augmenta la seua capacitat adquisitiva es crea una necessitat d’oci, que es cobreix, per exemple, amb les horchaterías de la plaça de Santa Catalina, café El Segle, Pastisseria de la Pilota o l’Ostrer de Miguel Collado i el gran magatzem és la culminació de tot aqueix procés, sent un referent “El Segle”.
En la presentació de la webinar, la presidenta de l’Ateneu, Carmen de Rosa, ha explicat la seua emoció per aquesta temàtica perquè “perquè sóc besnéta del fundador d’un comerç històric de València. En 1912 el meu besavi matern, Miguel Torner, fundava La Cadena en la desparecida carrer Cubells en ple centre de la ciutat. Un local dedicat a la venda d’articles domèstics, de cuina i ferreteria. En la dècada dels 50 el meu avi Fernando traslladaria la ferreteria La Cadena als baixos de l’edifici Torner, que va construir al costat del Mercat Central, i la nostra ferreteria familiar es va convertir en els grans magatzems de la llar per als valencians”.
En aquest sentit, Carmen de Rosa ha explicat la importància de recordar els comerços històrics i els seus impulsors que van contribuir a conformar la història de València “que van fer un pas per a crear comerços amb sabor valencià que continuem recordant. Com El Segle, que va nàixer a l’una que l’Ateneu en 1879, o Llanes Aragó, fundada per la família Martínez Colomer”.
Així mateix Gumersindo Fernández ha ressaltat que “la Revolució Industrial, la seua expansió, les revolucions burgeses del segle XIX i el lent discórrer cap a una societat complexa les classes populars de la qual anaven guanyant lentament poder adquisitiu van transformar el panorama comercial de València, deixant pas al concepte de botiga tal com el coneixem en l’actualitat, però també a les estratègies que defineixen al comerç actual: rebaixes, tarifes planes, promocions, campanyes”.
“Al mateix temps també es modelava el paisatge urbà: canviaven els vells espais de referència i apareixien altres nous, més concordes a la nova realitat, com la plaça Redona”, ha ressaltat.
L’historiador i arqueòleg ha comentat que tot això pot rastrejar-se a través del testimoniatge dels establiments antics i emblemàtics que encara conservem. “Hem de començar a veure les botigues antigues no des de la perspectiva romàntica de la nostàlgia, sinó que comencem a mirar-les amb ull d’historiador, veient en elles el que ens conten sobre la història de València com a part activa que són i han sigut en ella”, ha conclòs.
